Torno a paisatges coneguts i m’entretinc amb les geometries de fenc... pi, erra quadrat per la longitud o el llarg, per l’ample, per l’alt... i mentre cubico camps de rostolls passen gira-sols i arbres de soca amplíssima i ombra agraïda.
Analitzo paràmetres fàcils i una papallona s’atura just a sobre del vial que em cal i em sap tan greu destorbar-la. Sort que treballo sol i no he de donar explicacions per fer el badoc una estona. pH set sis i clor u amb tres. Un corb s'atura al filat.
És massa tard quan torno i puc fitar el sol directament, són les boires de prop de casa que l’emmascaren abans d’amagar-se rere el Montseny. Hauria d'estar sopant i encara em truquen i jo, ruc de mena, contesto:
Demà a les quatre... d'acord fins demà... bona nit.
A veure, aparentment el sol fa un diàmetre de...
2 comentaris:
Passaràs calor. Però millor treballar que no fer-ho, no?
... fa bembé un diàmetre de l'ungla d'un dit! I depèn com, n'hi ha prou amb menys per tapar-lo...
Publica un comentari a l'entrada