dissabte, 31 de juliol del 2010

D’aquí a una estona llarga en sumaré set i en restaré un, seré primer i a més primer bessó. Hauria d’agafar el de Les corts a Sant Adrià i trucar a Àustria però no ho faré.

Si no em fes tanta mandra, al carrer de l’Aglà quatre, demanaria un licor amb gel mentre rumio en la importància dels anys començats en dilluns o dimarts i en la correspondències coreanes de dos mil tres-cents setanta-sis i dos mil dos-cents noranta-un.

Entre tanta reflexió potser em prendria un altre licor dolç...

Vaig d’un lloc a un altre, del tecneci radioactiu a l’objecte de Messier a la constel•lació d’Orió que té magnitud set.
M’agrada Oriò, deuen ser reminiscències de Mas Muxach, de les nits d’hivern i de les òlibes marcant territori.

Pobra Julia Drusa i pobre Ciceró i pobres de nosaltres que vam patir vuit anys en George W. Bush. No tot són desgràcies però:

...del seu buirac carregat de sagetes va treure dues fletxes amb efectes ben diversos; l'una fa fugir l'amor, l'altra el produeix. La que el produeix és d'or i té una punta afilada i lluent; la que el fa fugir és roma i té plom sota la canya.

I ves, que tot plegat un més i posats a demanar que siguin d’or i amb la punta esmolada oi?

4 comentaris:

neus ha dit...

doncs sí.
molts d'anys sinyor!

Carme Rosanas ha dit...

Se t'ha de felicitar?

Doncs, moltes felcitats!

Mireia ha dit...

He estat incapaç de calcular el múmero. Però com diu la Carme, si cal felcitar,felicitem!

Núr ha dit...

No calcularé números perquè em fa una mandra terrible. Només he entès que hi ha un aniversari, però no sé si és el teu, o el de parella i si n'hi ha un segon. Sigui com vulgui, per molts anys! ;P