Dos gaigs es barallen per alguna cosa que hi ha al mig de la carretera i les orenetes cullen fang del bassal del camí del costat del magatzem, quan passo amb el cotxe tots volen.
Cucs diminuts i vermells es belluguen al llot verd fosc entre fulles mig podrides i pinassa cada cop més atapeïda. Des de dalt el vell m’ofereix un refresc de mandarina i kiwi. A fora l’aigua inunda el carrer.
Dues noies ensenyen el cul, l’una de forma barroera a peu de carretera, l’altra, inconscient o no tant, mentre empeny una cadira de rodes carrer amunt pel carril bici. Els cotxes del meu davant, en tots dos casos, han pitjat el fre.
7 comentaris:
Doncs mentre mires el paisatge, ves continuant el microrelat veïnal!
he hagut de fer un esforç per no imaginar-me l'escena en una carretera empordanesa, propera a un pont que et porta a una vella vila... vila bella.
M'agrada el refresc de mandarina i kiwi... :D
...tantes i tantes coses que podem arribar a veure a través de les finestres del nostre vehicle... i tantes i tantes coses que ens perdem, també...
Amb finestres pujades o baixades?
Tant sigui d'una forma o d'una altra, ve a ser el mateix.
*Sànset*
Cardedeu?
Publica un comentari a l'entrada