dissabte, 5 de juny de 2010


En els últims vint-i-cinc anys només ha passat tres vegades i de totes en fa més de vint, la última va ser forçada i col·lectiva, la penúltima volguda i privada i la primera plorada i compartida.

Què ho fa que ara m’ho torni a plantejar?

14 comentaris:

estrip ha dit...

cíclic...

elur ha dit...

segur que és allò de l'home i la mateixa pedra... o alguna que se li assembla.

no semblaria pas però que les tres primeres vegades hagin sigut satisfactòries... i ep! dic Sembla!

;)

XeXu ha dit...

Doncs jo pensava en cerimònies religioses, però no sé si em quadren les dates...

sànset i utnoa ha dit...

La curiositat?

*Sànset*

Eduard ha dit...

La "forçada i col·lectiva", fa més de vint anys, sona a mili... que et talles els cabells?

Joana ha dit...

A mi tampoc em quadren les dates per ser un acte religiós. Quants misteris!!!

zel ha dit...

Plorada, col.lectiva...estic perduda! Un altre canvi?

Carme ha dit...

Ni idea!

Eva ha dit...

Jo també penso que són tres cerimònies!!!
Salut!!!

elur ha dit...

jajajajajajaja som uns xafarders!

Cris (V/N) ha dit...

anades a una esglèsia suposo, no? casaments, comunions, defuncions.... planteges un segòn casament? un bateig?.... dona més pistes!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Molt críptic... ens hauràs de donar més pistes...

Rita ha dit...

I després ens diràs que quina fantasia que tenim oi?

Doncs jo no dic res, au! (Tampoc en tinc ni idea hahaha)

Núr ha dit...

Hosti, crec que la idea de tallada de cabells, de l'Eduard, no està gens malament!