En els últims vint-i-cinc anys només ha passat tres vegades i de totes en fa més de vint, la última va ser forçada i col·lectiva, la penúltima volguda i privada i la primera plorada i compartida.

Què ho fa que ara m’ho torni a plantejar?

dissabte, juny 05, 2010

14 Comments:

estrip said...

cíclic...

elur said...

segur que és allò de l'home i la mateixa pedra... o alguna que se li assembla.

no semblaria pas però que les tres primeres vegades hagin sigut satisfactòries... i ep! dic Sembla!

;)

XeXu said...

Doncs jo pensava en cerimònies religioses, però no sé si em quadren les dates...

sànset i utnoa said...

La curiositat?

*Sànset*

Eduard said...

La "forçada i col·lectiva", fa més de vint anys, sona a mili... que et talles els cabells?

Joana said...

A mi tampoc em quadren les dates per ser un acte religiós. Quants misteris!!!

zel said...

Plorada, col.lectiva...estic perduda! Un altre canvi?

Carme said...

Ni idea!

Eva said...

Jo també penso que són tres cerimònies!!!
Salut!!!

elur said...

jajajajajajaja som uns xafarders!

Cris (V/N) said...

anades a una esglèsia suposo, no? casaments, comunions, defuncions.... planteges un segòn casament? un bateig?.... dona més pistes!!

Tu, jo i l'Otis said...

Molt críptic... ens hauràs de donar més pistes...

Rita said...

I després ens diràs que quina fantasia que tenim oi?

Doncs jo no dic res, au! (Tampoc en tinc ni idea hahaha)

Núr said...

Hosti, crec que la idea de tallada de cabells, de l'Eduard, no està gens malament!

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger