dijous, 3 de juny de 2010


La dona que seu a peu de carretera té els cabells de molts colors: negres, grisos, blaus, blancs i grocs. Té la cara torta i arrugada, sembla que faci una ganyota, creua les cames i s’agafa al pedrís amb les dues mans.

Gairebé sempre hi és, asseguda al pedrís, veient qui sap què mentre passen gent i cotxes.

Fa poc ha decidit canviar la jaqueta vermella per una rebequeta beix, però tot i així encara duu la bufanda i les sabatilles.

El seu tros de pedrís està més net i polit que la resta. M’hi he fixat avui en una estona al migdia que ella no hi era. M’hi he volgut asseure però m’ha fet cosa. Ves tu a saber el que em podria passar.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Passar-te no sé, però ni que sigui per respecte, imagina que apareix en aquell moment, no sabries com posar-te...

Assumpta ha dit...

I què has pensat que et podria passar? :-)