A mi també m'agrada i no sabria descriure la sensació. És una realitat. És la capacitat de tancar una porta perquè cal. No sabem què hi ha més enllà, però sí sabem el que deixem enrere. No sempre ho podrem fer. Però és una situació ideal. Encara que la incertesa tampoc és bona, sobretot si es perllonga.
Molt encertat... el futur, vés a saber què ens depara! quan comencem a creuar portes per la nostra vida, només en sabem el camí fet... el camí que encara hem caminar, ningú ens el pot dir! només el podem crear a mesura que anem avançant :)
Entrant amb Mozilla Firefox no passa! ;-) Només era amb Chrome.
Doncs res, que el post m'agrada moltíssim. Tots hauríem de tenir clar què és allò de les nostres vides que volem deixar enrere i què és allò que volem conservar... i hauríem de ser prou forts perquè, quan creuem el llindar d'una porta, no girar-nos i no tornar enrere...
7 comentaris:
oh! preciós i inquietant aquest conjunt...
m'agrada :)
A mi també m'agrada i no sabria descriure la sensació. És una realitat. És la capacitat de tancar una porta perquè cal. No sabem què hi ha més enllà, però sí sabem el que deixem enrere. No sempre ho podrem fer. Però és una situació ideal. Encara que la incertesa tampoc és bona, sobretot si es perllonga.
Molt encertat... el futur, vés a saber què ens depara! quan comencem a creuar portes per la nostra vida, només en sabem el camí fet... el camí que encara hem caminar, ningú ens el pot dir! només el podem crear a mesura que anem avançant :)
A cada pas que fem, neix una incertesa... inevitablement.
A veure, Assumpta, calma... respira fons... un, dos, tres... inspira...
Blogger em va fatal!
Sóc jo l'única que veu enganxada la pantalleta dels iTunes damunt dels comentaris dels companys blogaires?
El post m'ha encantat... anava a posar un comentari molt maco i ara m'he posat de mal humor...
A veure surto.
Eureka!! ;-))
Entrant amb Mozilla Firefox no passa! ;-) Només era amb Chrome.
Doncs res, que el post m'agrada moltíssim. Tots hauríem de tenir clar què és allò de les nostres vides que volem deixar enrere i què és allò que volem conservar... i hauríem de ser prou forts perquè, quan creuem el llindar d'una porta, no girar-nos i no tornar enrere...
Però no ho som... Al menys jo no...
Un nou camí ple d'il·lusions, somnis i esperances! A mi m'ha semblat preciós i encoratjador!
Publica un comentari a l'entrada