quan va creuar el llindar de la porta, l'única cosa que tenia per certa era tot allò que havia deixat enrere
cal mugró
soroll de fons
c@ts
data estel·lar
la tercera fase
- splash.cat
- bet
- em puc quedar?
- espimentans i quitis
- pensamientos aleatorios
- la web de l'Edu
- el bloc de la carme
- a veces, pasa
- el rocar de tiana
- oriol casanovas' photostream
- cooking truth
- cal negrillo
- moi
- l'avi
- l'avi ninots
- abelunimbus
- les mans a la butxaca
- tens un racó dalt del món
- ari pim pam
- hort serratosa
- big boss en castellà
- adrià
- barrufet rondinaire
les dimensions desconegudes
altres límits
scanners
el forat de cuc
- clint
- ànima alada
- tocat del cargol
- en companyia
- òscar
- kena
- eudald
- roi marphille
- cèlia
- skorbuto
- yuna
- akelarres
- doe
- el gatot
- menta fresca
- el bar dels poetes
- vilapou
- ballerina de plom
- des d'on neixen tots els somnis
- cal seixanta
- coses i altres coses
- kweilan
- do you want to know a secret?
- sé una ciutat molt lluny d'aquí
- bloGuejat
- al vespre
- xarel-10
- opinàlia
- això està fatal
- la paraula escrita
- kika's log
- vist i no vist
- garbí 24
- susanna
- lo blog del bep
- clidice
- coses meves
- olguen dalmasas
- el porquet de sant antoni
- testimoni protegit
l'ultima frontera
lost in space
mercenaris de l'espai
àliens
guardians de l'espai
Cròniques de sota el mugró by Marta Cebrián i Rodríguez i Jordi Casanovas i Puigjané is licensed under a Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 .
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu
Templates Novo Blogger
7 Comments:
oh! preciós i inquietant aquest conjunt...
m'agrada :)
A mi també m'agrada i no sabria descriure la sensació. És una realitat. És la capacitat de tancar una porta perquè cal. No sabem què hi ha més enllà, però sí sabem el que deixem enrere. No sempre ho podrem fer. Però és una situació ideal. Encara que la incertesa tampoc és bona, sobretot si es perllonga.
Molt encertat... el futur, vés a saber què ens depara! quan comencem a creuar portes per la nostra vida, només en sabem el camí fet... el camí que encara hem caminar, ningú ens el pot dir! només el podem crear a mesura que anem avançant :)
A cada pas que fem, neix una incertesa... inevitablement.
A veure, Assumpta, calma... respira fons... un, dos, tres... inspira...
Blogger em va fatal!
Sóc jo l'única que veu enganxada la pantalleta dels iTunes damunt dels comentaris dels companys blogaires?
El post m'ha encantat... anava a posar un comentari molt maco i ara m'he posat de mal humor...
A veure surto.
Eureka!! ;-))
Entrant amb Mozilla Firefox no passa! ;-) Només era amb Chrome.
Doncs res, que el post m'agrada moltíssim. Tots hauríem de tenir clar què és allò de les nostres vides que volem deixar enrere i què és allò que volem conservar... i hauríem de ser prou forts perquè, quan creuem el llindar d'una porta, no girar-nos i no tornar enrere...
Però no ho som... Al menys jo no...
Un nou camí ple d'il·lusions, somnis i esperances! A mi m'ha semblat preciós i encoratjador!
Post a Comment