Quan torno ja és tard i m’enlluerna el sol raser. Abaixo el para-sol i estiro el coll amunt però ni així.
Ha estat un dia atabalat d’olorar cola i dissolvents a un forat sota terra. Sort que hi havia ànimes bonhomioses que han proveït d’ombra i d’aigua amb gel.
Més tard han aparegut els escarabats enfiladissos, les abelles aquàtiques i les aranyes desnonades. Les abelles tenen un problema; saben caminar damunt de l’aigua però no saben nedar i tot sovint traspassen el límit.
Ben mirat estranys companys de feina. Això sense comptar els dragonets omnipresents que cada cop que obro una tapa o una portella s’esmunyen de la llum cap a racons obacs.
Just abans d’arribar a casa, al tram que puja al pont de la via del tren, un vol d’orenetes suïcides. Una ha passat tant a prop que li he vist l’ull i l’altra diria que amb l’ala ha tocat el retrovisor.

Per avui ja n'hi ha prou.