Són tres quarts, entro al bar a fer un tallat i temps abans d’anar a treballar. Com els últims dies, els cambrers i la cambrera rossa dinen a la barra i un d’ells s’ha d’aixecar per fer-me el cafè. Li toca al moreno.
A l’escurabutxaques de l’entrada, al costat de la porta, hi ha el mateix home d’ahir. Avui va tot conjuntat amb un jersei gris de rombes. Crida al cambrer:
-Jaume!, deixa un bitllet de cinquanta euros a la barra i aquest cop, el calb, s’aixeca per donar-li dos paquets precintats de monedes d'un euro.
M’acabo el tallat mentre llegeixo que una noia xinesa ha passat el càsting per tocar als passadissos del metro de Barcelona. Ella toca una mena de mandolina tradicional.
Quan falten dos minuts per les quatre deixo l’euro amb deu al costat del got buit i tanco el diari. El noi de la màquina torna a cridar:
-Jaume! Mentre deixa uns altres cinquanta euros més.
Me n’adono que en menys d’un quart d’hora s’ha gastat el que un xulo piscines free lance ha de treballar dos dies per guanyar.
6 comentaris:
Doncs aquesta persona té un problema i gens petit precisament...
Per sort, el xulo piscines sap què costa guanyar-los, i no els malbaratarà així. Almenys que sigui en gintònics, no?
un tallat et costa un euru només???? caraissus! al bar on vaig sempre el cafè 1,15 i si és amb gel (dos glaçons d'aigua que no de cafè com hauria de ser) val 1,40... lladres!
la gent de les escurabutxaques sempre m'ha fet molta pena.
això de les escurabutxaques ho acabaria aviat jo. Quantes mestresses de casa no s'hi deixen el salari! Encara que, qui pateix la malaltia, sempre troba la fórmula :(
sembla que no tinguin ni idea de com gastar-se els diners. Si no ho saben, que em truquin a mi que els oferiré uns quants consells a un preu ajustat.
*Sànset*
Les escurabutxaques són realment un problema. On abans anàvem a dinar al cantó de la feina, sempre hi havia també els mateixos a les màquines i no vegis com es posaven si algú els hi prenia. Cada bar té la seva fauna autòctona.
Publica un comentari a l'entrada