Al cementiri blau de les papallones blanques
de les flors grogues tan sols en queda una pols ocre escampada per terra.
Els borrissols de cotó fluix s’acumulen als racons
fent napes immenses i flonjes
i de l’arbre petit en surten fils de porpra.
Hi ha llavors que volten en la caiguda
Hi ha llavors que volten en la caiguda
fent espirals sense xiulet i omplen el bassal petit.
Un rat penat enlluernat acompanya una oreneta que recull aigua
i una cuereta passeja sobre el verd.
Bufa un ventet suau i sona música apresa dels nòmades.
Bufa un ventet suau i sona música apresa dels nòmades.
Tranquil·lament.
5 comentaris:
Grande Jordi. Quina pau de post
gràcies Jordi :*)
Preciós.... no puc afegir res més :)
No sé què m'agrada més si el post o la cançó que has triat! Que bé, estic molt relaxada!
Permeteu-me de felicitar-vos, mestre.
Sense cap altra relació que la cardinalitat i la brúixula ("compàs" en àrab marroquí), del vostre post plantat n'ha sortit un bord: sud
Abraçades de ca'l moro.
Publica un comentari a l'entrada