divendres, 7 de maig del 2010

- M'agradaria marxar, deixar-ho tot enrere, fotre el camp i començar de nou lluny de tot i de tothom.
- Si o què? Ho fem? Marxem?
- Ara?
- Sí
- No puc, demà tinc feina.

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Però ja ho vau fer fa poc, vau emigrar per trobar un nou lloc. Ara què, un altre cop?

Assumpta ha dit...

Espera una mica de temps... pensa-ho bé... mentalitzat i, si és el que voleu... Endavant!!

Carme Rosanas ha dit...

Tant aviat?

Cris (V/N) ha dit...

jo també voldria marxar tantes vegades.... i un dia per que la nena és petita, l'altre per que tinc xorrades diverses.... en el fons, som humans i estem arrelats a "casa" i als costums ni que sigui els de la "feina".... M'has tocat la fibra de bon matí, aisssss, vaig a fer cafè, en voleu un?

neus ha dit...

tinc el mateix pensament i diàleg amb mi mateixa moltes vegades quan passant per sota la via arriba un trena l'estació... :)

ànims i una abraçada ben forta a tots dos!

Clidice ha dit...

és una temptació constant que la realitat s'entesta en fotre enlaire :( ànims, per fi és divendres! :)

Rita ha dit...

Si continueu amb el Cròniques i us podem anar acompanyant... ;-)

tena ha dit...

ostres...això em sona...