dissabte, 8 de maig de 2010

Interpretacions


Segurament la gràcia és aquesta i a més a més m’encanta, però cadascú entén el que li dóna la gana. I m’he parat a pensar que seria una bona cosa intentar deduir el caràcter del qui llegeix en funció del comentari que deixa.

Perquè en dos dels últims posts que he penjat les interpretacions que feu del que he escrit em deixen força parat.

I tot i ser conscient que sovint sóc força críptic ja no sé si sóc jo que no m’explico o vosaltres que sou rares i raros de collons... o totes dues coses.

14 comentaris:

Mireia ha dit...

Així que els raros som nosaltres!

XeXu ha dit...

Personalment, reconec que no dono per més. No sempre entenc el que dius, i de vegades m'he de valer dels comentaris, per encaminar la meva resposta. És trist reconèixer-ho, sóc una mica curt, un cop algú t'ho fa veure et sembla claríssim. Em sap greu si algun cop contesto alguna cosa que no té res a veure amb el que dius.

Assumpta ha dit...

No, no, el raru ets tu, eh?

Rita ha dit...

Això també ho he pensat jo moltes vegades, però és que el blocaire disposa de tota la informació i el comentarista NOMÉS del que llegeix i si a sobre el blocaire és críptic... què vols?!?!?! ;-)

òscar ha dit...

Ser raro de collons sembla un paper força divertit, Jordi.

Per tant, si ningú es demana aquest paper de gos verd; el vull per mi!!!

elur ha dit...

som raros de collons i d'ovaris, on vas a parar, tenint en compte 'lu' clar que t'expliques!!! :D

Carme ha dit...

Doncs, es dedueix molt i mols llegint el que escriuen les persones... rarus, rarus... devem ser-ho, segur, però tu també, eh?

kweilan ha dit...

Tots som raros. Això és lo divertit. La gent normal també la trobo molt rara, jo.

Eva ha dit...

Raros, diferents, originals, ... cadascú és com és... aquí està la gràcia!!! I sort que cadascú interpreta les coses a la seva manera... tot és més divertit!!!
Salut!!!

Assumpta ha dit...

Jajajaja la Kweilan!!! "La gent normal també la trobo molt rara, jo." ;-))

Cris (V/N) ha dit...

raro raro raro.... Visca la raresa :) sigui teva o meva.... És ben cert, que amb algún post tu vols "dir" una cosa i la gent "comentar" d'altres històries que no ténen res a veure, però quan MOLTS diuen el mateix, potser son nosaltres que no ens hem sabut explicar o comprendre les "segones" intencions.... Com deien al final de "Con faldas y a lo loco" : Nobothy's perfect, no? Petons raríssims!!! :)

Uri ha dit...

Sis i sis dotze.
Y no me llores.

Núr ha dit...

Au, sí, home! Que fàcil és culpar els altres de la pròpia cripticitat!!!

Partícula Elemental ha dit...

Quan Allah va fer la mida de les coses va deixar-ne poquetes als marges.

Són rares les pedres precioses que s'han de buscar al cor de la muntanya, és rar de trobar aigua al desert i en diem oasis, i també ho són els bitllets de 500 euros, molt apreciats com les anteriors coses rares.

El comú, el vulgar, arriba a ser obscè d'evident i repetitiu, com la pornografia.

Diguem que els teus escrits són d'alguna manera eròtics, suggerents.

És més del gust de les partícules pressentir el mugró sota una gel·laba massa prima que no pas veure'l sobresortir grollerament per un escot massa forçat.

Benvingut de nou.