- M'agradaria marxar, deixar-ho tot enrere, fotre el camp i començar de nou lluny de tot i de tothom.

- Si o què? Ho fem? Marxem?
- Ara?
- Sí
- No puc, demà tinc feina.

divendres, maig 07, 2010

8 Comments:

XeXu said...

Però ja ho vau fer fa poc, vau emigrar per trobar un nou lloc. Ara què, un altre cop?

Assumpta said...

Espera una mica de temps... pensa-ho bé... mentalitzat i, si és el que voleu... Endavant!!

Carme said...

Tant aviat?

Cris (V/N) said...

jo també voldria marxar tantes vegades.... i un dia per que la nena és petita, l'altre per que tinc xorrades diverses.... en el fons, som humans i estem arrelats a "casa" i als costums ni que sigui els de la "feina".... M'has tocat la fibra de bon matí, aisssss, vaig a fer cafè, en voleu un?

elur said...

tinc el mateix pensament i diàleg amb mi mateixa moltes vegades quan passant per sota la via arriba un trena l'estació... :)

ànims i una abraçada ben forta a tots dos!

Clidice said...

és una temptació constant que la realitat s'entesta en fotre enlaire :( ànims, per fi és divendres! :)

Rita said...

Si continueu amb el Cròniques i us podem anar acompanyant... ;-)

laura said...

ostres...això em sona...

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger