Avui de bon matí hi havia boira i bona part del camí per anar a treballar l’he fet no veient-hi més enllà d’unes desenes de metres. Però com passa molt sovint la boira s’ha acabat en sec, com si algú hagués marcat una línia:
Fins aquí la boira.
De cop he vist l’alba i se m’ha acudit que a les antípodes, més concretament a
Te Anau, algú ha sortit d'una boira espessa de tardor i ha vist, en el mateix sol, la posta. I he tingut enveja.
11 comentaris:
Potser algú a Te Anau, ha sortit d'una boira espessa de tardor i ha vist, en el mateix sol, la posta. I t'ha tingut enveja, a tu, per veure l'alba!
Ja tenies son?
A mi, algú que estigui a la tardor també em faria enveja... ai, que s'acosta l'estiu i jo no puc fer-hi res!!
Quan he llegit això de Te Anau, he pensat en el meu nebot petit que es diu Arnau... És petit però JA té 9 anys, eh? :-)
Però cadascú veu la posta quan li toca, no?
les teves paraules són una delícia, un pensament difuminat enmig de boirines il·luminat i concretat de cop.
la música... ostres, una meravella.
t'agraeixo ambdues coses, no coneixia Phish i m'està agradant molt!
Més que enveja, poca paciència, és el que tens! D'aquí a unes hores ja tindràs la teva posta, home! No vulguis córrer!
Llegir el que vas escrivint és un plaer.
T'has fixat que quan t'expligues una mica t'entenem i tot?!?!? :P
Petons!
Estic amb la Rita :)
Poca cosa més es pot afegir! Callo i m'ho imagino i amb boira o sense m'agraden les teves paraules.
La boira sempre té qualcom de màgic...qui o què en sortirà?
Preciós matí, de primavera és clar!!
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada