diumenge, 14 de febrer del 2010

Relats Conjunts


- És el passat el que mires, seia al porxo al costat del seu pare observant la nit - segurament fa milions d'anys, quan la llum d'una d'aquestes estrelles va sortir cap aquí, en algun planeta proper algú mirava cap al nostre sol i pensava el mateix que tu i jo parlem ara.

Va tancar els ulls i va provar de visualitzar com serien els éssers de l'altra banda de l'espai-temps i en imaginar que només tindrien dos ulls en comptes dels seus set va somriure.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

18 comentaris:

Sergi ha dit...

Molt imaginatiu! Sempre està bé saber mirar les coses des de l'altre cantó.

Carme Rosanas ha dit...

:) Els hi podem tornar el somriure. Molt bo!

Guspira ha dit...

Jo també he somrigut :)

Garbí24 ha dit...

Molt ben trobat....set ulls quines mirades

Assumpta ha dit...

Quin final!! :-DD Ostreeees! Molt bo!! :-DD

kweilan ha dit...

M'ha agradat!

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat encara que breu porta un missatge...bon relat!

fanal blau ha dit...

Potser com Van Gogh, que tenia una mirada i uns ulls ben particulars!
Breu, però ben trobat!

sànset i utnoa ha dit...

A mi també m'estranya que la gent d'aquell planeta només tingui dos ulls...

Somric quan hi penso.

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

I va imaginar bé, només dos!

:)

Utnoa

La Meva Perdició ha dit...

Relativisme entre mons!. M'agrada. ^_^ Has trobat el contrari al meu relat. Estem agermanats per visions diferents! :)

Nets de Junh ha dit...

Breu i consis!també he somrigut però només amb dos ulls.

Mireia ha dit...

l'important no són els ulls , sinó la mirada... Bon relat

Grocdefoc ha dit...

Gràcies per fer-me veure l'inrevés de la nostra realitat amb un humor tan tranquil com el pensament de l'alienígen.
Fins a la propera, M. Pilar Martínez

Pd40 ha dit...

Oooh, sí sí, i want to believe, Mulder!! Molt bona idea!!

Barbollaire ha dit...

Bona! molt bona!
;¬)

deomises ha dit...

Microrelat i macrofinal! Un gir inesperat!

d.

Rita ha dit...

Uallaaa... ;-)