- És el passat el que mires, seia al porxo al costat del seu pare observant la nit - segurament fa milions d'anys, quan la llum d'una d'aquestes estrelles va sortir cap aquí, en algun planeta proper algú mirava cap al nostre sol i pensava el mateix que tu i jo parlem ara.
Va tancar els ulls i va provar de visualitzar com serien els éssers de l'altra banda de l'espai-temps i en imaginar que només tindrien dos ulls en comptes dels seus set va somriure.
18 comentaris:
Molt imaginatiu! Sempre està bé saber mirar les coses des de l'altre cantó.
:) Els hi podem tornar el somriure. Molt bo!
Jo també he somrigut :)
Molt ben trobat....set ulls quines mirades
Quin final!! :-DD Ostreeees! Molt bo!! :-DD
M'ha agradat!
M'ha agradat encara que breu porta un missatge...bon relat!
Potser com Van Gogh, que tenia una mirada i uns ulls ben particulars!
Breu, però ben trobat!
A mi també m'estranya que la gent d'aquell planeta només tingui dos ulls...
Somric quan hi penso.
*Sànset*
I va imaginar bé, només dos!
:)
Utnoa
Relativisme entre mons!. M'agrada. ^_^ Has trobat el contrari al meu relat. Estem agermanats per visions diferents! :)
Breu i consis!també he somrigut però només amb dos ulls.
l'important no són els ulls , sinó la mirada... Bon relat
Gràcies per fer-me veure l'inrevés de la nostra realitat amb un humor tan tranquil com el pensament de l'alienígen.
Fins a la propera, M. Pilar Martínez
Oooh, sí sí, i want to believe, Mulder!! Molt bona idea!!
Bona! molt bona!
;¬)
Microrelat i macrofinal! Un gir inesperat!
d.
Uallaaa... ;-)
Publica un comentari a l'entrada