Gris i plou a les finestres tapiades de flors de plàstic d’un sol dia.
A sota d’aixoplucs de colors apagats hi ha sentiments i companyies, abraçades i mirades, adéus.
En l’absència un record, mentre pedra a pedra es posa un punt i seguit. Malgrat tot s’acabi, avui és dilluns i s’ha de continuar, hi ha un nadó que plora.
9 comentaris:
Punt i seguit, és una bonica manera de dir moltes coses.
Malgrat sigui allò de 'l'espectacle ha de continuar', em sembla un escrit trist, de pèrdua. Em genera molta impotència.
Una foto d'unes branques retallades al cel... què maca!! :-))
Un nadó que plora pot ser signe d'esperança... que li donin menjar i l'abracin fort...
una abraçada i ànims. m'ha causat la mateixa sensació que en Xexu.
Es tanca una porta, però s'obre una finestra, suposo...
Dir-ho és senzill però "tots els dies han de ser dilluns de continuitat". Costa. Molts dies costa molt.
Sempre millor un punt i seguit que un punt i final, al menys en la història que ens expliques, tan maca com sempre.... la foto una delícia :) Petons plujosos del Maresme també
Sort que la pluja neteja...
També el trobo trist i melanconiós.
Publica un comentari a l'entrada