llavors escoltes una cançó i decideixes que en faràs un post abans però t'atures al forn i compres quatre bunyols i en arribar a casa els amagues. Com que plou penses que ja és hora de sortir a sopar a fora i quan tornis els trauràs així de sorpresa.
Puges a l'ordinador i busques la cançó i l'escoltes dues vegades... no, tres i trobes que amb la pluja i el repic que se sent a la teulada s'hi avé i al final de la tercera acabes fent:
Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu
Du du du du du du dudu du
4 comentaris:
Tinc un amic Jordi al que, amb quaranta anys ja complidets, el continuem anomenant Du.
Per fer un du du du du similar al que cites va ser expulsat de classe per, segons el simpàtic professor, "dududear". Des d'aquell dia arrosega el malnom de la punyeta!
Bon cap de setmana!!!
oh! jo ho he fet a la primera :P
i què tal els bunyols?
veig que teníu un riu 'civilitzat' prou preciós.
bon cap de setmana!
És que la banda sonora de JUNO és bona, eh? I, els bunyols de quaresma! Ni en parlem! Un dia d'aquests en vull fer a casa, a veure com queden...
I que tal els bunyols, van triomfar? No en dubto. A veure si en compro avui.
Publica un comentari a l'entrada