divendres, 19 de febrer de 2010

Amics


Avui a la tarda a la televisió parlaven de l’amistat entre dones i homes i, en una lectura que personalment m’ha semblat simplista, argumentaven tan homes com dones que era difícil de mantenir i argüien pel fracàs d’aquesta amistat raons d’atracció sexual o de posicions de superioritat entre d’altres.

Els amics i amigues són escassos, apareixen i desapareixen de la nostra vida amb els anys pel simple viure. Aquestes desaparicions no sempre són traumàtiques, senzillament es converteixen en un “a veure quin dia quedem per sopar” que cada cop es fa més llarg fins que acabem convertint l’amistat en un objecte desat entre les pàgines d’un llibre que procurem rellegir de tant en tant.

Però hi ha un grupet, molt petit, que és manté. I que tot i que podem passar temporades més o menys llargues sense veure’ns sempre procurem acabar retrobant-nos.
Quan tenia quinze anys vaig conèixer una noia que duia una camisa de dormir i m’agrada pensar que l’amiga més antiga que tinc és precisament això, una amiga.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

L'amistat entre un home i una dona és del tot possible. No només això, és més comunicativa, és més enriquidora i de vegades més íntima que entre el mateix sexe. El que no es pot negar és que segurament hi pot haver algun moment de malentès, que potser algun dels dos pot sentir alguna cosa més, però quan veus que l'amistat és el més important i el que hi ha d'haver, et treus del cap aquestes coses i la potencies. Tinc amigues que no canviaria per res, amigues que algunes parelles m'han preguntat si és que teníem alguna cosa. I no, no teníem res. Només una amistat de les de veritat.

Què tindrà a veure que la noia anés en camisa de dormir...

Cris ha dit...

Doncs jo també crec que és possible, sobretot si hi ha una bona dosi de sentit comú per ambdúes parts.... Puc dir ben orgullosa, que tot i tenin una colla de "muy mejores amigas" -que diria en Forrest, Forrest Guuuump- tinc i conservo des de l'escola gran amics, amb els que encara ens expliquem batallites de jovenets, quan anàvem a la EGB.... i ens fem dos petons a les galtes, i ens preguntem què tal els nanus i aquestes coses.... Tan de bo ells pensin el mateix de mi, jajajaja, bona reflexió, com sempre Jordi :) petons a la Marta, i bon cap de setmana!

estrip ha dit...

també crec que és possible. Però també es dona menys... per alguna cosa serà.
També veig que sembla més habitual que per una noia tenia amics que per un noi amigues. És almenys el que em trobo. No he fet mai cap estadística.

elur ha dit...

Dedueixo que cap dels que parlava de la tele té una amistat de l'altre sexe. Haurien d'haver convidat a algú que sí en tingués i podrien haver fet un bon debat.
No crec que sigui diferent tenir un amic que una amiga. Pot passar el que diu en Xexu, però un cop s'aclareix la situació no hi ha problema. Però és que pot passar tant si l'amistat és un home com una dona.

Una abraçada! I per molts anys!

Rita ha dit...

Jo també crec en l'amistat entre home i dona i tinc molt bons amics homes. El que sí que penso és que hi ha menys homes diguem-ne que interessats en tenir només una bona amistat amb una dona. Però evidentment que n'hi ha de boníssimes amistats home-dona, sense res més.
Bon capde, Jordi!

Clidice ha dit...

tinc poques amistats i tots són éssers vius humans. Homes? dones? em sembla poc rellevant, quan trobes algú que paga la pena ja el pots guardar en una capseta, que són escassos, tant homes com dones :)

sanset i utnoa ha dit...

I aquest petit grupet, que és el que realment val la pena, ens hem d'esforçar per mantenir-lo.

Els demés, potser són companys, bon companys, però no van més enllà.

*Sànset*

garbi24 ha dit...

No saps si tens un amic de veritat fins que estén la seva ma per ajudar-te a sortir de qualsevol problema. Tant li fa si es dona o home, el valor es la persona

kweilan ha dit...

Crec com tu que els amics i amigues van canviant. N'hi ha alguns que es queden i per mi són com un tresor.

Carme ha dit...

Diuen que no? Ells s'ho perden!

Això es com la faula "Si no les poden tenir diuen que són verdes"

Albert B. i R. ha dit...

Per sobre de tot, som persones. Un argument, com dius, molt simple. Ara bé, com diu la Cris sí és cert que és menys habitual.

Nadia ha dit...

Un "objecte desat entre les pàgines d’un llibre que procurem rellegir de tant en tant", no està malament, al contrari ! M'alegra molt rellegir-vos de tant en tant :-)

Joana ha dit...

És fàcil distingir entre amistat i atracció.
Els amics fins i tot es poden sentir atrets per els del mateix gènere sense cap connotació sexual, sinó d'admirament per exemple. I és bàsic la comunicació per entendre'ns i encara millor per no perdre'ns res.
Pocs amics però escollits,no?

Eva ha dit...

És un bé escas sovint... però quan trobes una bona amistat no mires si és home o dona!!!
Salut!!!