dijous, 18 de febrer de 2010

Busco feina


Fins ara que no sabíem on aniríem a parar només enviava currículums a ofertes molt especials, bàsicament pel sou. Ara que ja estem instal·lats m’he posat a buscar feina de forma seriosa o potser podria dir massiva, és a dir enviant més sol·licituds i sent menys selectiu. En cap cas n’he obtingut una resposta, ni positiva ni negativa. Les coses estan complicades i quan t’afegeixes a una oferta ja hi ha, pel cap baix, trenta o quaranta candidats més i això amb sort, que de vegades superen el centenar o més!

En els processos de selecció de personal tothom parla de cuidar les formes, de fer un c.v correcte, del vestir correctament, de la gestualitat per mostrar seguretat, en fi de tot un seguit de condicions que el sol·licitant o sia jo mateix o un altre hem de seguir per poder optar a la feina. Ningú però, no parla d’un mínim d’educació que podrien tenir les empreses que busquen gent i més en aquests moments tan difícils pels que busquem feina.

Costaria molt poc enviar un mail que ja estigués preparat on després d’agrair-te el currículum et diguessin que t’han descartat per no ajustar-te al perfil i et mentissin explicant-te que per a properes seleccions et tindrien en compte.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Si que en parlem, sí. De vegades fas entrevistes i et quedes esperant que et diguin alguna cosa, perquè no n'has sortit tan decebut, i d'esperar et podrien sortir arrels. És una falta de consideració total, perquè no costa res, la veritat. Sembla que en el tema de selecció de personal hi va implícita la crueltat.

Espero que tinguis sort i trobis alguna cosa aviat.

garbi24 ha dit...

El que més fa falta ara es sort

Jesús M. Tibau ha dit...

tens tota la raó, no costaria garire quedar una mica bé i tenir un tracte més humà i amable

sanset i utnoa ha dit...

Quan envies un currículum a cultura ja hi ha una noteta a la web que diu més a omenys així: "degut a l'elevat nombre de propostes rebudes no respondrem si no és sel·leccionat".

Encara no m'han contestat mai...

*Sànset*

elur ha dit...

Home Jordi, no fotem, a sobre que els hi demanes feina pretens que et responguin? però si ets un simple treballador que a més no voldrà treballar més enllà dels 65 anys, que voldràs un sou que no sigui més baix de 'èquits', no estaràs disposat a fer hores extres a canvi de res, voldràs vacances pagades, seguretat social i no sé pas quants capricis més i encara tens la barra de demanar que et tractin amb educació i respecte? no fotem! perdona però... ja t'ho he dit que eres només un treballador, no?

A vegades sentir com parlen dues persones que tenen la 'sort' de tenir un negoci propi i persones treballant per elles, fa encendre tant la sang que t'entren ganes de fotre foc a tot arreu.

Si no fos que ens tenen ben atrapats en aquesta merda de sistema...

Que tinguis molta sort i t'envio molts ànims, encara que t'hagi deixat aquest comentari tan... en fi, tan.

Una abraçada!

merike ha dit...

Buscar una feina era una feina dura en les setantenes. Escrivint CV:s i cartes una per una. Gastant diners per enviar-les. N'enviava cent. Potser un 5% a què es contesta.

Portava la meva feina a través de l'oficina d'ocupació. I com no en gaudia, enviava aquell 100 i mai qualsevol èxit..

He llegit que Espanya té una taxa d'atur d'un 20%. El meu fill estava buscant feina a la dècada de 1990. Igual com avui, una depressió. Prenia el que podria aconseguir així no s'havia de quedar a casa. I aquestes feines llavors conduïen al seu permanent. Tenia experiència. A vegades tinc malsons de treballar o buscar el treball...

Et desitjo sort.

Assumpta ha dit...

Tens raó. No puc dir res més perquè t'entenc perfectament.

Només desitjar-te molta sort :-)

Clidice ha dit...

és molt dur i a més molt insultant, com si els que t'han de seleccionar no poguessin algun dia trobar-se com tu :(

Albert B. i R. ha dit...

Molts som els que ens hem estat llargues estones a l'infojobs buscant una feina. Fa feredat comprovar la de gent que hi ha incrita a cada. No és fàcil ser escollit!