t'acotxo, et dic bona nit i t'acarono
quan sóc a punt de marxar
t'abraces a la meva ma
per què no deixi la teva galta

dimecres, febrer 17, 2010

12 Comments:

elur said...

i quin gust que et robin la mà, el cor i l'ànima, è?!
és el 'teu' Arnau?

XeXu said...

Però només per interès, eh? Que feia molt fred ahir, i una mà calentona a la galta es posa molt bé.

Cris said...

ais, la meva mona s'arrapa a mi com una serp.... jo somric :) preciós, dolç, maco de debó!!

Eulàlia said...

ei,

aisss que tendre..

òscar said...

Tendra, bonica i una escena habitual cada nit a moltes cases.
Hi ha un grapat de mal de caps però tenim aspirines suficients per estar més que contents.

Carles Casanovas said...

En Quico és un sol Jori.

Anna Tarambana said...

Que bonic, aquests moments et reconcilien amb tot.

kweilan said...

Quins ulls!

Rita said...

Quanta tendresa! Quines paraules, quins ulls i quin tiet(?) ;-)

Preciós, Jordi, de debò!

Carme said...

:) bonic, bonic...

Assumpta said...

Quins moments!! Això val un món!! :-)

M'agraden tant els ulls d'aquest xiquet!! :-))

Déjà vie said...

precios. :)

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger