He anat a la carnisseria que fa cantonada i no hi tornaré, no m’ha agradat la olor que hi feia. Són aquestes altres coses que passen quan et trasllades, com fa quatre anys que no sabíem massa on anar a comprar.
És curiós com ens acostumem a comprar a certes botigues. A Torroella anàvem sobretot a Can Mestres a buscar el verd i Can Ferran a buscar la carn i els embotits i formatges. Quan a un lloc et coneixen tot és més fàcil, es crea certa complicitat que et dóna confiança. Com el dia que vaig demanar pollastre i tot i que n’hi havia dos a la nevera van dir-me que no en tenien, que aquell dia no tocava pollastre.
Ara hem de tornar a començar i ens cal una carnisseria/xarcuteria, un verdulaire i un forn. Potser us semblarà una tonteria però que la dependenta em digui “rei” em fa sentir a casa.
Ara hem de tornar a començar i ens cal una carnisseria/xarcuteria, un verdulaire i un forn. Potser us semblarà una tonteria però que la dependenta em digui “rei” em fa sentir a casa.
18 comentaris:
Us heu de tornar a fer el vostre espai, és normal que busqueu la comoditat en els establiments que visiteu. Ara que, si la confiança ha de fer que et deixin sense pollastre...
Com t'entenc! Després de dos anys mig, ja tinc la carnisseria-xarcuteria, can Recasens, i la verduleria-fruiteria, però em va costar trobar-los i que em diguessin reina! :P
Mica en mica...
Bona nit!
XeXu, suposo que el pollastre no era prou fresc... Quan et coneixen, a vegades et diuen no ho agafis això avui...
Segur que no et costa gens trobar una botiga on et diguin rei... :)
I la xarcuteria és a la "plaza" amb zona wifi tu!
No té res a veure amb el post, però he descobert un altre grup "de culte" : Els Amics de les Arts. Els reis m'han portat el segon disc (Bed & Breakfast). I és precisament en aquesta cançó que els protagonistes es diuen Jordi i Marta.
Res, que m'ha fet gràcia i he pensat en vosaltres dos.
Salut !
No pateixis, rei, ja veuràs que aviat trobaràs unes botigues on et sentiràs a gust ;-))
Sé del que parles... estic buscant una fleca i una carnisseria i una farmàcia i una fruiteria i... cony al voltant del pis només hi ha botigues de roba! aaaaaaaaaaarg.
He de dir però que jo no vull pas que em diguin reina... aquí obren la è i no m'agrada :P
Bona sort!
Una bona dependenta sempre t'ha de fer sentir com a casa. Per a mi també és molt important així com que el producte sigui bo!
Es tracta de anar provant...segur que surt.
Ja tens raó ja, que aquestes coses, les olors i les persones, són les que ens fan estimar els espais ;) ara, a mi que no em diguin reina, que em fa com cosa :)
Reietó tens tota la raó! ;P
Penso que és quelcom que costa, però s'aconsegueix!
Bona sort
Utnoa
Ostres! si a la carnisseria fa una olor que no t'agrada... segur que jo tampoc no hi tornaria! Ja veuràs com ho trobaràs, segur!
Per sentir-te a casa calen petits detalls. Jo si trobaria tant anar a comprar a plaça, que a les parades em coneguin i aquestes coses tan de poble si tu vols... Però tempsal temps, d'aquí res cada racó de la nova ciutat s'anirà omplint de records vostres!
Si que tot es viu diferent si coneixes el lloc. però tot plegat és només qüestió de temps
Per no mencionar la peixatera! Costa de trobar-ne una que no sigui una delinqüenta, que et vulgui vendre dos talls de rap sense protestar (i no t'intenti colar el rap sencer amb l'excusa que serà més barato i tal...) i, sobretot, que quan et doni el julivert no ho faci amb el posat tan típic de perdonavides...
Que tingueu sort!
et puc enviar botifarres via MWR o com es digui?
Com a per tot arreu, costa trobar llocs de confiança. Però quan et trobes la peixatera al gimnàs i fa "honor" al seu nom... doncs potser preferiries no tenir-ne tanta, de confiança...
Maria
Publica un comentari a l'entrada