Va pensar que era hora d'oblidar,
així que es va asseure al sol i
va deixar que els records es fonguessin
com la neu sobre les teules.

dimarts, gener 12, 2010

10 Comments:

Assumpta said...

Doncs espero que ho aconsegueixi, perquè, a vegades, poder oblidar algunes coses és quelcom tan alliberador com deixar anar un bon llast.

A més, aquesta imatge d'asseure's al sol un dia en que hi ha neu a les teules és la del meu moment ideal. El sol suau d'un fred dia d'hivern :-)

sanset i utnoa said...

La neu desapareixerà. Ara, d'una forma o d'una altra, i amb voluntat o sense, els records romandran.

*Sànset*

bajoqueta said...

Tan de bo alguns records es desfessin com la neu :)

Com sempre estic pensant en receptes, a mi la neu em recorda al sucre glas :):):)

merike said...

Aquesta neu que tenim ara a Hèlsinki mai no s'oblidarà! És excepcional amb la boira. Ho pots veure avui des de Col·lecció de moments

Cris said...

quina imatge més remaca!!!! Un Vers trist i esperançador alhora.... Ben trobat :)

kweilan said...

Què bonic!

XeXu said...

Però mica en mica, no? Alguns records també paga la pena assaborir-los una mica.

rits said...

un post fantàstic, com sempre! encara que no comenti gaire, sempre són magnífics!!!!

elur said...

això sí que és un post ben fet!

fantàstic!

coses2 said...

M'ha agradat, el text i la foto :)

 
El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró. - Wordpress Themes is proudly powered by WordPress and themed by Mukkamu Templates Novo Blogger