Un gat trenca la quadrícula i m’espanta, el semàfor, lluny, està vermell com el led del televisor del veí. És el primer cop que veig un semàfor i una tele des de la finestra de casa.
A fora no hi ha ningú, ni soroll. Ara les teules no són grogues, ni les parets vermelles però a les teulades i a les xemeneies els claus encara hi són.
He posat un plat amb molles de pa i trossets de nous, però ara està ple d’aigua.
És de nit, fred, carbassa i plou.
8 comentaris:
És el teu nou paisatge. Gaudeix d'anar-lo descobrint, que ben aviat te'l coneixeràs pam a pam.
Massa sovint ens costa habituar-nos als nous paisatges. És qüestió de paciència i de cercar-ne tot allò positiu, tots els seus avantatges.
*Sànset*
ara esteu en plan descobridor
oh i pluja i boira... i fred??? ooooh! jo també en vull!
una preciositat aquesta foto. m'agrada com la resumeixes amb aquesta última frase tan fantàstica.
una bona semblança :)
A poc a poc i bona lletra!
Utnoa
Ja t'aniràs acostumant a les noves teulades, de mica en mica...
Una foto amb un to especial. La boira aconsegueix uns efectes molt macos de veure... però no massa dies seguits!
Tot queda difuminat... però si ens descuidem també ens pot difuminar l'alegria. On és el "nostre" hivern?
Mira que diu en Meteoreus ell també busca l'anticicló...
"Fa un mes i mig llarg que les borrasques passen molt més al sud del que és habitual escombrant literalment tota la península Ibèrica al seu pas. Estem tenint un temps més propi de les Illes Britàniques que d’un país mediterrani. On és l’anticicló de les Açores que ens porta les famoses boires de l’interior i dies clars i secs a la resta? Perquè està passant això aquest hivern?
El responsable és el índex AO, (Artic Oscillation) o la seva manifestació a les nostres latituts, la NAO (North Atlantic Oscillation)...".
I continua, clar, però tampoc t'enganxaré aquí tot el rotllo :-)
Publica un comentari a l'entrada