M’assec davant el televisor i comencen les notícies de la Sexta, mostren unes imatges on es veu un home que entra a una perruqueria i mata a trets una dona. El primer tret és al cos i l’últim de molts, quan la noia ja és a terra, al cap. Aquest últim tret m’impressiona moltíssim.
Han passat la notícia al sumari. Després mentre sopem tornen a passar les imatges, aviso a la Marta que abaixa el cap per no veure-les. Jo també. Quan crec que ja s’ha acabat miro la tele i veig que les tornen a repetir.
La Sexta s'equivoca, el que ha fet avui és pornogràfic, i no és la primera vegada (recordo un crim de la màfia a Itàlia). No s’hi val tot per l’audiència. Em plantejo què hauria fet la persona que ha decidit posar les imatges si la morta hagués estat amiga seva.
Aquests dies amb el terratrèmol d'Haití totes les cadenes ens mostren imatges duríssimes on es tracta les persones mortes amb una fredor i una brutalitat fora mida.
Potser la intenció és sensibilitzar però cal fer-ho d'aquesta manera? Calia mostrar un assassinat amb tota la cruesa? Tractar la mort i l'assassinat com si fos una pel·lícula o un videojoc no és el camí. La vida no ho és un videojoc ni una pel·lícula, la sang no és ketchup i la mort no és de mentida. Els morts són de veritat i em penso que mereixen més respecte.
17 comentaris:
El que comentes és propi dels informatius de T5 i A3, sempre han mostrat imatges sensacionalistes, impactants, suposo que pensen que això els dóna credibilitat perquè ensenyen imatges que d'altres no tenen o no s'atreveixen a ensenyar. Veig que la Sexta, tant riure-se'n, els segueix els passos. Estic amb tu, trobo que hi ha imatges que no cal ensenyar per respecte als afectats. Però sembla ser que de respecte n'hi ha ben poquet a la tele d'avui en dia.
potser el que hauríem de fer és deixar de mirar-ho...
i així ni audiència ni res que els pugui donar un mínim argument...
bon divendres!
L'afany de protagonisme, a algunes persones els incapacita tot tipus de valors humans
Aquesta gent viu de i per el morbo. I saben que a molta gent li agrada. Ensenyant d'una forma tant freda unes imatges colpidores és un menyspreu per la vida.
*Sànset*
Sí... el problema és que a molta gent li agrada. Si tothom ho rebutgés, no els serviria de res fer-ho. Com diu la mar... hauríem de prendre'ls tots els arguments.
Jordi, saps que darrerament li he agafat fàstic als telenotícies? Miro la premsa escrita cada dia, i és una merda, per que m'encantaria comentar un telediàrio amb la meva filla, però, tot i que té 13 anys, com dius tu, si un adult ja no suporta aquestes "visions i re.visions" una i altra vegada, què en pensarà ella dins el seu cap? En fi.... Bon cap de setmana, i bon post, com sempre :)
Repugnant el que expliques. No cal que les noticies de la tele siguin tipus walt disney, que la realitat és molt crua, però el que de debó no cal és que es recreein amb la violència. Els periodistes d'ara no saben explicar noticies crues sense rabejar-se en imatges violentes? De tant aplicar "que una imatge val més que mil paraules" ja no saben expressar una idea, una noticia, amb paraules ?
Ja fa anys que aquestes coses passen a les nostres pantalles... I no només a les pantalles, si no que als diaris o webs informatives també fa temps que passa.
És la lluita per l'exclusiva!
Diria que de fa anys, molts dels informatius de les teles cerquen l'audiència des de les imatges i no des de la informació.
Crec que aquest camí és molt pitjor que la pornografia.
Ara fa un mes va sortir en portada en un diari de Lleida el cadàver d'una persona que havia mort en un accident de cotxe. Sota la manta es veia el braç i part del seu cos. Calia? Jo crec que no, em vaig posar al lloc dels familiars i dels amics o en el lloc d'aquella persona...Li hagués agradat que el seu cos sortís a l'exposició de tothom?
Són molt bèsties!
jo ja no miro informatius, tu ho dius: pornografia. Res d'intentar conscienciar de res, tot per l'audiència, tot pels diners. Aquests periodistes l'ètica se la passen pel folre dels ... d'allonsis. O sigui que els meus ulls no ajudaran a pagar-los el salari.
La gent vol això i les cadenes volen gent, malëïdes audiències!
No he vist les imatges, però crec que estic d'acord amb tu.
No comparteixo en canvi el comentari sobre Haiti. La seva desgràcia és una notícia internacional de primer ordre i si els cadàvers s'amontonen pels carrers ens ho han d'ensenyar encara que l'estomac ens faci un tomb.
Crec que hi han altres formes de pornografia també. A mi em va semblar pornogràfic que en Cuní entrevistés l'alcalde de Vic. Vaig tancar la tele indignada de que el que fa uns dies era un no-ningú, un desconegut, sigui entrevistat a una televisió pública per intentar negar drets bàsics a les persones. Prefereixo veure les imatges d'Haiti, em fan sentir més persona, malgrat tot.
Total i completament d'acord amb tu.
Fa uns anys (no recordo quants) en un canal (no recordo quin) van tenir la sang freda d’emetre, a les notícies del migdia el suïcidi d’un home. Crec que era un polític... no sé... ho tinc tot com molt borrós al record excepte aquella imatge del moment concret en que es sent el tret i es va veure el que es va veure. Jo era a casa els meus sogres dinant, estàvem parlant i no vaig sentir el que deien no escoltava en aquells moments... només sé que vaig aixecar la vista, vaig mirar el televisor i ho vaig veure. Ni el meu marit ni els meus sogres havien mirat perquè estàvem distrets tots. Em vaig quedar parada, se’m va fer un nus a la gola i em van venir ganes de començar a plorar, em va marxar la gana i, absolutament trasbalsada, els vaig explicar què acabaven de donar per televisió, un diumenge al migdia aquella gent.
Per tant, tens tota la raó, tota... Es pensen que així tenen més audiència i res més els importa.
En casos així, de grans catàstrofes, encara és pitjor perquè aquell home que a mi em va impressionar tant, s’havia volgut matar i ho havia gravat... però la gent d’Haití són persones innocents que no voldrien pas sortir així, amuntegades... i a ningú ens agradaria veure imatges d’aquest tipus si, com diu la Kweilan, es tractés d’un amic o familiar. Sembla que no hi ha mesura, no hi ha cap mena d’auto-regulació. Res de res. Tot s’ha de mostrar en la seva forma més crua i quanta més sang i més cossos destrossats millor.
I comparar-ho amb el tema de Vic... si us plau!! No visc a Vic, no sé exactament què passa a Vic, però imagino que alguns Ajuntaments deuen estar farts d’haver d’assumir el resultat de les incompetències del govern de l’Estat i suposo que d’alguna forma s’ha de cridar l’atenció.
Es el tema recurrent: tot val per l'audiència? Llibertat informativa dels mitjans? En els fons, sempre anem a raure al mateix. el sentit comú (tan esca`s) és el que hauria d'imperar.
Publica un comentari a l'entrada