Avui va de somnífers, que fa molt temps que no en parlo. Me’n saltaré un quants i aniré només pels del 2010, que porto un bon ritme i és qüestió d’aprofitar-ho.
El primer, Botxan de Natsume Sôseki, és un llibre senzill, fàcil i ràpid de llegir on s’explica la història d’un jove de Tokio que és contractat per fer la seva primera feina de professor de matemàtiques a un poble rural en una illa llunyana i un cop arriba es dedica a jutjar la gent del poble des de la seva visió presumptament cosmopolita i una posició moralment superior. La meva sensació és que l’autor, aquesta superioritat moral i cosmopolitisme se les creia, i això li dóna un punt a la història que no m'acaba de convèncer. Tot i això és un bon llibre per descobrir alguns usos i costums del Japó rural de principis de segle XX.
El segon no l’hauria d’haver llegit. O sí. Però és que a mi aquest home em desarma. Un cop m’hi he ficat em sap greu posar-me a escriure res perquè tot plegat em resulta barroer i lleig. Parlo de Miquel Martí i Pol i el llibre Haikús en temps de guerra. Una meravella per llegir en petites dosis.
I l’últim li devia. El vaig demanar a la llibreria i me’l van fer portar però amb el tema del trasllat i tot plegat va quedar la cosa aparcada i dins d’una caixa, però ja ho tenim. Es tracta de Una sortida digna d’en Jesús M. Tibau un altre llibre de contes que he trobat deliciós. Dir això quan el tema principal és la mort, podria semblar frívol o malaltís, però no ho és. En Jesús ens presenta la mort des de diferents punts de vista: la tendresa, la ironia, el sarcasme o directament la conya en contes més o menys curts i de temàtiques variades. Per destacar-ne alguns: L’última batalla, Massa visceral, Tossut de mena, Secundaris (per haver recordat la primícia a L’Escala) o la genial brevetat de Motius.
Sé que molts ja l’heu llegit i que faig tard però us el recomano per si de cas.
7 comentaris:
Doncs no vas tant tard ja que jo també l'acabo de llegir.
Jo el vaig llegir fa res, quatre dies. Un recull de contes magnífic.
Botxan e Sosêki el tenia en una llista per demanar-lo... ara no sé què fer, de fet, després de llegir al seu amic Kawabata ja en dubtava. I això que Kawabata em va agradar.
Jo sí que vaig tard que encara no m'hi he posat, però em breu ho resolc... :P
En llegir això de Sosêki i pensat: mira, un altre Murakami! Els autors japonesos suposo que fan aquest efecte, et deixen amb una sensació estranya al cos suposo que per la diferència de cultura. Però mira, m'apunto l'autor, a veure si li dono una oportunitat en un futur.
Moltes gràcies de nou. Aquest comentari farà que la pizza que us devem sigui amb doble de formatge. :-D
En fi, gràcies de nou a vosaltres i a tota la Catosfera, que és realment la meva força, el mitjà gràcies al qual els meus llibres es mantenen vius i tenen difusió.
I mai és tard per a llegir un llibre.
Una abraçada
Me'ls apunto!
Publica un comentari a l'entrada