Torna a ploure, a fer núvol i les boires sobre el Montseny. Gris de nou. En un altre moment no negaré que m’agrada la pluja però des que som aquí no hem tingut dos dies seguits de sol i, hores d’ara, ja em calen per començar a gaudir del nou espai que em triat per viure. A més els genolls em fan mal.
Xacres de vell? Encara no, no fotem! Més aviat de gastat.
11 comentaris:
Home, la vida casca una mica. Ja és normal que n'anem notant els efectes. Però vells no, eh? Si estem fets uns xavals!
Encara estem seminous......
Jo ja dec estar semivella... xavals :)
vale, si vol fer sol que el faci, i no saps pas com em molesta dir-ho això, però que faci fred!!!!
una foto fantàstica.
Aquest any estic realitzant un estrany pols amb la pluja i, de moment, guanyo: segueixo sense agafar el paraigues.
Més per militància ridícula que altra cosa, tot s'ha de dir.
Aquí també torna a ploure... ja no sé quins adjectius buscar per qualificar que poc m'agrada aquest temps :-(
A mi també m'agrada la pluja però jo, com tu, fa mes i mig que no puc dir "quin dia tan maco!" perquè si fa un dia de sol segur que el Mestral bufa de manera amenaçadora... de totes formes, els dies de pluja guanyen per golejada.
Aaaah!! i és clar que el mal de genolls no és xacra de vells? jajaja... ni en broma!! (i no et diré allò de "jo més" que varem dir al blog d'en XeXu que queda molt lleig fer-ho) :-DD
Elur... Accepto!!! Un fred impressionant, d'aquell que talla la respiració i carrega d'energia a canvi de sol!! :-))
Prou plugim d'aquest fastigoset, ja!!
Ostres, perdò, eh? (estic dispersa... per ser suau amb mi mateixa) que m'hr oblidat de dir que la foto és maquíssima!!! :-)
Aquesta humitat se't posa a dins i sembla que tot grinyoli!
La foto maquíssima!
Ja se sap, rei, viure mata...
Cada dia miro una estona el Montgrí pensant en tu!
A lleida tb plou i encara que no m'he canviat de casa començo a necessitar una mica de sol. La foto, molt xula.
Publica un comentari a l'entrada