dimecres, 2 de desembre de 2009

Verds


A la mà ampla i tacada hi duu unes tisores de podar de molla, l'altra la te coberta amb un guant groc de pell. L'eina té el mànec vermell i entre les fulles hi ha enganxat un pregadéus que mou les potes del davant frenèticament. L'home fa la pressió justa per fer-lo patir. Sota la visera de la gorra li endevino un posat seriós. Vesteix tot de verd, pantalons, samarreta amb el logotip i el nom de l’empresa a l’esquena i també la gorra. Observa la pobra bèstia, també verda, com lluita.

Aixeca el cap i se n’adona que el miro, quan passo pel seu davant es gira amagant les mans.

Txac!

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Ostres, quin mala ànima, no? Què li havia fet la pobra bestiola?

Assumpta ha dit...

La bèstia qui dius que era?

Caram, que algú que s'hi dedica tingui aquest carinyo per la natura sorprén... hagués pogut imaginar perfectament uns nanos fent una cosa així, però un jardiner? Quin tio!

Rita ha dit...

Que sàdic el paio...

sanset i utnoa ha dit...

Crec que la bèstia de veritat era la grossa, i no la petita. Sàdics...

*Sànset*

- assumpta - ha dit...

Em sap greu! No fa pas massa dies (quan encara feia calor), m'hen vaig trobar un damunt el capó del meu cotxe, el meu era color palla. No fan res als humans, pobrissons, s'estan ben quietets.
Ara bé, potser l'home sabia el que les femelles fan als mascles... i potser en un altra vida li havia tocar rebre a ell...
Venjança?

:S

Déjà vie ha dit...

oh!! com a minim a vist q hi havien testimonis dl crim.

elur ha dit...

A vegades, quan veig un humà maltractant qualsevol altre animal, m'agradaria que aparegués un ésser superior a nosaltres. De carn i ossos, è? i ens aixafés només una miqueta, miqueta, ens trepitgés ... o ens esclafés sense miraments.
La natura mica en mica ens posarà a lloc. O potser ho farà de cop. Si és llesta ens farà patir i ben fet que farà, ens mereixem això i molt més.

(uf, avui estic molt 'destroyer')

Cris ha dit...

No sabia pas què era un pregadeus, i veient imatges del google, és una "mantis" oi? .... Hi ha gent per tot, si l'humà és capaç de maltractar persones, i fins i tot matar-les, no sé de què ens sorprenem.... quina pena Jordi.... bona imatge i bon comentari.... Petons per a tots dos :)

Clidice ha dit...

un retall de realitat molt ben narrat :)

coses2 ha dit...

Buf, quin post. La crueltat humana es manifesta en gestos molt petits a vegades...

Anna Tarambana ha dit...

Ostres, a mi post així no em conevenen que m'ho imagino tot, amb el soroll i tot... el crec crec crec esmiculant-se la pobra bèstia i em fa molt fàstic. I, això que no m'agraden!

Mireia ha dit...

Quina angunia, pobre bitxo.
hi ha gent molt bèstia al món!