dilluns, 30 de novembre de 2009

me'l guardo


Hi ha llocs on passen coses, on, qui sap per què, un dia les coses es mouen, canvien, respiren...
Hi ha moments on te n’adones que dins d’una immensitat hi ha una illa plena de persones gairebé sempre sense rostre que amb prou feines coneixes.
Un dia a una d’aquestes persones li passa pel cap convidar a la resta a compartir el seu petit espai perquè sí o perquè aquest petit espai fa cinc anys.
De cop, tot d’una, aquesta persona se n’adona del que ha demanat:

Temps

El més gros i meravellós és que en aquets lloc, en aquest moment, en aquesta illa, aquestes persones a part de donar-li el seu temps, que ja és moltíssim, li donen el seu afecte.
I això, a casa meva, no ha fan els desconeguts, ho fan les amigues i els amics.

Moltes gràcies per ser-hi.

17 comentaris:

Mireia ha dit...

Ohhhhh, ja s'acaba això de ser-hi com a convidats. Ha estat molt bé!
Ja ho sé que em repeteixo però:
FELICITATS!!!!!

XeXu ha dit...

Amb el teu permís, jo seguiré venint a casa vostra encara que no em deixeu fer servir el lavabo ni preparar-me unes pizzes ni posar-me les sabatilles. Pets sorollosos em quedat que tampoc, no? Què hi farem. Ha estat un veritable honor poder escriure aquí, moltes gràcies. I ha estat un veritable plaer llegir els escrits de tants amics blogaires que s'estimen aquest lloc. Ha estat un mes màgic. Moltes felicitats, i a seguir molt temps, que no ens falteu. Pels 10 anys fem un rotllo gran germà tots tancats en una casa perduda pel Pirineu, no?

Que ja va, que ja marxo, home, no traieu l'escombra tan aviat, que encara queden unes hores!!

Assumpta ha dit...

Doncs moltes, moltes, moltes gràcies a vosaltres per deixar-nos estar una estona del nostre temps a casa vostra :-)

Ha estat una experiència molt maca i m'ho he passat genial :-))

Com la Mireia, jo també em repeteixo, però:

FELICITATS!!!!!

McAbeu ha dit...

Suposo que ens repetirem tots, però és el que s'ha de dir perquè és veritat:
GRÀCIES per deixar-nos ser-hi i FELICITATS pels 5 anys!

Carme ha dit...

Ha estat un plaer, crec que l'afecte ha circulat en tots sentits, anava a dir d'anada i tornada, però no només això, ha estat com una xarxa en totes direccions. Hem compartit casa teva i ens he acostat una mica més els uns als altres.

Moltíssimes gràcies, Jordí, Marta i que continueu molts i molts anys, escrivint i fotografiant per a nosaltres.

Rita ha dit...

Com bé diu la Carme, no només hem entrat a casa vostra, on ens hi hem sentit com a casa, sinó que ens hem apropat més els uns als altres i s'ha creat una complicitat, un vincle, que ens ha unit a tots: els 5 anys dels Cròniques de sota el mugró.

Un cop més, i repetint-me jo també, felicitats pels 5 anys i que en siguin molts més!

Jordi, Marta, una abraçada ben forta!

Robertinhos ha dit...

Malgrat no haver fet un post, gràcies a tu per escriure!

kweilan ha dit...

Ha estat una visita que m'ha encantat perquè ens heu obert casa vostra de forma molt generosa. Moltes gràcies a tu i felicitats pel vostres 5 anys de bloc!!!

merike ha dit...

Molt temps d'escriure un blog,
no penso que puc fer la mateixa.
No en "català", de tota manera:-)
Felicitats!

- assumpta - ha dit...

Un veritable plaer haver compartit plat a taula a casa vostra!

Gràcies per la confiança i sobretot...
MOLTES FELICITATS per aquests cinc anys i per tots els que vindràn!!!

Un petó Marta i un petó Jordi.
=)

Toni ha dit...

Moltes gràcies a tu Jordi, per deixar-nos poder participar al teu espai, i per emocionar-nos amb este post. M'has posat la pell de gallina.

Una abraçada amic.

Assumpta ha dit...

M'ha fet gràcia això d'en XeXu de deixar-nos fer servir el lavabo, preparar-nos unes pizzes i posar-nos les sabatilles :-))

I és que aquesta sensació de que algú t'obri les portes de casa i et digui "tu mateixa" és molt maca! :-))

Assumpta ha dit...

Eeeeeei!!! Feliç desembre a tothom!!! :-))))

elur ha dit...

El plaer ha estat nostre Jordi, moltes gràcies a vosaltres!

Seguirem venint a prendre el cafetó cada dia ;*)

elur ha dit...

per cert... hola!!! ;)

sanset i utnoa ha dit...

M'ha agradat molt poder formar part del cròniques, moltes gràcies a tu!

Utnoa

menta fresca ha dit...

mmm es el teu pare el de la foto?