Abans de marxar l’hem deixat ben net, escombrat, aspirat i fregat. Tot, cuina, banys i habitacions ara ressonen la buidor. No hi queda res.
Repasso per últim cop el pis sencer i al bany petit en un racó entre la pica i la paret hi ha un cabell vermell de la Marta. L’hi deixo i em pregunto quan temps caldrà per fer desaparèixer qualsevol rastre nostre.
13 comentaris:
n'hi ha que, sortosament, no desapareixen mai!
Bon trasllat!
La vostra empremta quedarà, el pis us recordarà. I depenent com siguin els nous habitants, potser us enyorarà i tot.
Sempre costa fer un trasllat, sap greu deixar el que queda enrera i sempre que hi passes per davant d'allà on havies viscut el mires ambanyorança.
Ara només us queda per omplir de records el nou pis
Si una casa fos com una persona, tota la vida... i segurament ni així.
El rastre mai desapareixerà...almenys del vostre record....t'ho diu un que ja en porta quatre.
ostres que net, quina claror, els propers estaran encantats!
Vosaltres si que us endureu l'aroma de les hores, dies i anys viscuts allà, està empaquetat amb les vostres coses.... ja m'ho diréu :) petons i ànims!
Molt, molt de temps, segur...
Que tingueu molt bon començament de casa i d'any.
Que vagi molt bé la nova etapa!
El vostre rastre perdurarà, encara que els nous habitants potser no se n'adonin, però vosaltres, i fins i tot nosaltres, sempre recordareu(em) el vostre pas per sota el mugró...
Bona nit, bon any i petons, Jordi i Marta!
Als pisos sempre hi deixem rastres de la nostra estada... no s'acaben d'esborrar mai!
Que tingueu molta sort a la nova casa!
Doncs no sé si deixem rastre a les "coses", com un pis... però segur que deixem rastre a les persones...
El que sí sé és que estaran contentíssims amb un pis tan netet :-))
Els pisos/cases, formen part de la nostra vida, però nosaltres també formen part de la d'ells. N'estic segura.
Sort amb el vostre nou projecte.
Bon any!
Publica un comentari a l'entrada