Just abans de la fàbrica de totxos i després de la casa que, quan vam passar-hi per primera vegada es deia el Punto G, hi ha el trencant a mà esquerra. Fas un tram de pujada i al fer el canvi de rasant veus el mugró.
A dos quarts de cinc havíem quedat a la immobiliària i tots vam ser puntuals. Parlàvem de serrells que quedaven per aclarir: els canvis de nom, de rebuts i d'ingressos al compte corrent... Van pagar-nos la fiança i els vam donar les claus.
Anant per última vegada cap a casa teníem un nus a l’estómac. Se’ns feia difícil admetre que aquella gent, a partir d’aquell moment, viurien a casa nostra. I si no paguen? I si no la cuiden prou? I si ens la trenquen i la fan malbé? Tot plegat és un acte de fe o de confiança i no hi podem fer res més.
A dins del pis la Marta els explicava com anava tot, la caldera, el forn, la cuina... Jo els hauria demanat que ens la mantinguessin amb cura. En acabar ells s’hi van quedar a dins i ens van tancar la porta a l’esquena. Al carrer ens acomiadàvem d’una veïna i jo sentia com els nens jugaven amb l’intèrfon.
Potser els hauria d’haver dit que amb la porta oberta s’acopla i pita.
13 comentaris:
Ja s'ho trobaran ells solets. Així que heu llogat el vostre pis, no és un adéu definitiu?? O potser és que te l'estimes tant que tot i deixar-lo enrere encara te'l sents una mica teu? Fa peneta deixar la llar enrere, però la part bona és que permet construir-ne una altra en un altre lloc.
la gente extraña nunca es fiable..
ánimos ...
Ja aniran descobrint les coses. Se la faran seua com vosaltres, la casa nova.
Encara queda bona gent, confiem que aquesta en sigui... :-)
Happy New Year 2010.
Portugal
Que paguin cada mes es el mes important, el dia que la deixin quatre "arreglillos" i com nova. La questió dels sentiments ja es de mes mal tractar.......la medicació es temps.
Bon any
Aquesta foto és magnífica Jordi!! magnífica!
(has provat de passar-la a blanc i negre o amb aquell virat tan xulo de l'església?)
Segur que la cuidaran bé. I descobriran que pita, potser ja ho han fet.
Una abraçada!
(sort que tenim les fotos per poder reviure paisatges...)
Els propietaris de bona pasta ténen llogaters fets de la mateixa mena.
És una cita, socràtica com a poc, que vaig llegir a la revistes "L.A.U. para pricipiantes" i a "Arrendando que es gerundio".
No les busquis que s'esgoten ràpidament.
Bona entradeta d'any!!!
Ets patidor, oi? bufff... No sé gaire què dir-te! He estat de llogatera a diversos pisos i m'he trobat amb tanta diversitat de propietaris... Espero que tingueu la sort de trobar amb bons inquilins, que hi ha cada peça...
Ah!! jo creia que deixaveu un pis de lloguer, però ara entenc que el pis es vostre, no?
Llavors sí que hi ha rastre... i tant!!
No pateixis, era el que calia fer, doncs endavant i molta sort!! :-))
Ànims!!! D'entrada sempre s'ha de confiar!!!
Salut !!!
El Punto G ! Ja parles d'anys, ja.
No sé si era abans o després del Punto G que hi feien pollastres a l'ast. Aquell local sempre ha estat ... la pera !
Deixal's fer!
Entenc el moment. N'he viscut d'aquests i sempre et queda un cuquet...
Publica un comentari a l'entrada