dimarts, 10 de novembre del 2009

la terra ...


Pujo al cotxe i m'escarxofo al seient del darrere, disposada a passejar-me amb els ulls per tot el paisatge fins que aquest s'acabi.
El Mugró, impressionant, com sempre domina l'espai i el territori.
La talaia perfecta.
Ressegueixo amb la mirada els camps d'arròs segat fins arribar a l'horitzó, on aquest es desdibuixa degradat, amb una suavitat exquisida, rera la calitxa.
La llum, en aquesta horabaixa, impregna tot el que abasten els meus ulls d'una bellesa difícil d'explicar. Voldria explicar-ho, explicar-m'ho, traduir-ho en paraules, però no puc pensar, només mirar.
Cada viatge a l'Empordà és un nou enamorament.
Com ho és cada arribada a la Garrotxa.

29-10-09

25 comentaris:

Josep M. Sansalvador ha dit...

Certament, ja n'és de difícil d'explicar, tot plegat.

kweilan ha dit...

La foto m'encanta i el text, també.

Carme Rosanas ha dit...

Un homenatge preciós, a la Terra, i també al Mugró.

zel ha dit...

Uix, és que no hi ha paraules per explicar el que un sent quan viu sota el mugró...o quan hi treballa, com jo...

Sergi ha dit...

Recordeu quan en Joaquim Maria Puyal va cridar per la ràdio alguna cosa així com 'ara ja ho he vist tot!! Ara ja em puc morir!!!'. No sé si era quan el 2-6 o quan el Bernabeu va aplaudir les jugades de Ronaldinho, segur que algú m'ho sabrà dir.

Doncs bé, senyors i senyores, ara jo ja em puc morir, Elur a can Mugró, això ja supera tot el que em pugui imaginar. Això és com una mena de somni, una cosa que em mareja, és com si es destruís el continu espai temps, com quan a 'Back to the future' es trobava algú amb el seu 'jo' passat. És com prémer el 'reset', ara ja hem acabat, què hem de fer a partir d'ara. Només per veure això ja valia la pena passar prop de tres anys mantenint un blog, collons!

Potser estic exagerant una mica, no? Ho sento pels interessats, però és que per mi això és un punt i a part. S o u t a n g r a n s!

Què dir de l'escrit? Bé, res que no pugui dir cada dia al Nòmades. Què dir del blog? Res que no digui o pensi cada dia que passo per aquí, és a dir, cada dia.
Que dir de la fusió? Que em trec el barret, em trec la pelambrera, em trec el 'cuir cabetllut', em trec el frontal i el parietal, em trec el cervell fins allà on em permet estirar la medul·la oblonga i l'espinal, i me'l torno cap dins que si no no podré acabar el comentari.

I ara, reverència, mitja volta, i fins un altre dia.

Rita ha dit...

Descriure l'Empordà i el Mongrí és difícil, si vols dir tot el que et fa sentir, però després del comentari del XeXu, jo no sé què dir, la veritat...

M'ha agradat molt Elur!

Mireia ha dit...

Poca cosa es pot dir, Xexu és que ho has dit tot!
La imatge, genial!

Assumpta ha dit...

És magnífic!! :-))

Una dedicatòria preciosa, un homenatge autèntic i sincer... Una fusió que dóna un resultat magnífic!!

Et felicito, Elureta!! ;-))

I us felicito de nou, Jordi i Marta, pels cinc anys i per aquest mes especial!! :-)

Assumpta ha dit...

Aprofito per dir que ja s'ha consumat. L'Alcorcon ha passat a la següent ronda de la Copa del Rei...

"El Alcorcón no engaña", que deia el majordom aquell... alguns necessiten una bona neteja ;-))

neus ha dit...

Moltes gràcies a tothom! :)

Xexu!!! estàs com un llum! jajajaja... nàfent!
Exagerant una mica? una mica massa!
Era el dia del Ronaldinho, que el Bernabéu es va posar dempeus per aplaudir-lo quan el canviaven. Em quedo amb el 2-6 ;)
Mitja volta i cossa al cul, cu**ons! jejejejeje

Jordi Casanovas ha dit...

D'acord, l'he caçada a la primera... que la Garrotxa la tinc força abandonada i ara em sento una mica en deute... ja vindré algun dia, però m'has de dir on. ;)

Saps què m'agrada? que expliques de meravella el meu paisatge vital des de fa quatre anys. Pobre Bisbe rebatejat, tot cal dir que és culpa de la Marta, ella hi va veure un pit. I tornant un dia de Pals amb un amic em ve de cop un títol al cap. Abans només es deia El blog d'en Jordi i la Marta.

I la foto un HDR suavet potser? o m'ho sembla a mi?

Moltes gràcies Elur.

Jordi Casanovas ha dit...

Xexu!!!! les pastilles... ;)

Sergi ha dit...

Deixeu-me, joder, que estic amb la llagrimeta!

sànset i utnoa ha dit...

No sé si és la són del matí però m'ha semblat veure el mugró entre les muntanyes!

Potser jo també necessito una pastilla (diacepam???)

*Sànset*

McAbeu ha dit...

La foto és extraordinària, el text també i en Jordi pot estar més que satisfet de tenir, a partir d'ara, una muntanya "dedicada" a aquest blog ;-)

neus ha dit...

jejejeje Jordi no hi havia res a pillar! però vés a la Garrotxa, és maca de dalt a baix :)
jo sempre hi he vist un pit, bé, quan era taaaaaaaaaaan inocent no, és clar ;)
Me l'he mirat de tots costats i encara busco el coi de bisbe, què vols que et digui.
M'alegro de que t'agradi.
No és un hdr, però sí que l'he passat per un tone mapped d'aquestus.
Gràcies a tu i la Marta per deixar-me passar uns dies sota el mugró.

Garbí24 ha dit...

esclar...et mous entre dos mons perfectes....

neus ha dit...

3 garbi, afegeix-hi el Ripollès! :)

Núr ha dit...

Preciós, elur! I aquesta muntanya mugronera? Ni feta expressament!

:)

Jordi Casanovas ha dit...

és que ho és de feta expressament... o no? :)

Cris (V/N) ha dit...

una foto adient, per un text preciós.... bona feina :)

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, jo si que li veig el bisbe a la foto i al natural... però el pit és més evident.

sànset i utnoa ha dit...

Avui entenc el nom del blog...
Gràcies Elur!

Jo ja no sé en quins mugrons pensava! Disculpeu!

M'agrada molt com escrius Elur, t'ha quedat tan ben encaixat!

Utnoa

Jordi Casanovas ha dit...

just a sota del mugró és on visc, el veig des de la finestra.

assumpta ha dit...

Preciós aquest post!
A l'igual que la fotografia, on es pot apreciar perfectament el mugró.