Pujo al cotxe i m'escarxofo al seient del darrere, disposada a passejar-me amb els ulls per tot el paisatge fins que aquest s'acabi.
El Mugró, impressionant, com sempre domina l'espai i el territori.
La talaia perfecta.
Ressegueixo amb la mirada els camps d'arròs segat fins arribar a l'horitzó, on aquest es desdibuixa degradat, amb una suavitat exquisida, rera la calitxa.
La llum, en aquesta horabaixa, impregna tot el que abasten els meus ulls d'una bellesa difícil d'explicar. Voldria explicar-ho, explicar-m'ho, traduir-ho en paraules, però no puc pensar, només mirar.
Cada viatge a l'Empordà és un nou enamorament.
Com ho és cada arribada a la Garrotxa.
29-10-09
25 comentaris:
Certament, ja n'és de difícil d'explicar, tot plegat.
La foto m'encanta i el text, també.
Un homenatge preciós, a la Terra, i també al Mugró.
Uix, és que no hi ha paraules per explicar el que un sent quan viu sota el mugró...o quan hi treballa, com jo...
Recordeu quan en Joaquim Maria Puyal va cridar per la ràdio alguna cosa així com 'ara ja ho he vist tot!! Ara ja em puc morir!!!'. No sé si era quan el 2-6 o quan el Bernabeu va aplaudir les jugades de Ronaldinho, segur que algú m'ho sabrà dir.
Doncs bé, senyors i senyores, ara jo ja em puc morir, Elur a can Mugró, això ja supera tot el que em pugui imaginar. Això és com una mena de somni, una cosa que em mareja, és com si es destruís el continu espai temps, com quan a 'Back to the future' es trobava algú amb el seu 'jo' passat. És com prémer el 'reset', ara ja hem acabat, què hem de fer a partir d'ara. Només per veure això ja valia la pena passar prop de tres anys mantenint un blog, collons!
Potser estic exagerant una mica, no? Ho sento pels interessats, però és que per mi això és un punt i a part. S o u t a n g r a n s!
Què dir de l'escrit? Bé, res que no pugui dir cada dia al Nòmades. Què dir del blog? Res que no digui o pensi cada dia que passo per aquí, és a dir, cada dia.
Que dir de la fusió? Que em trec el barret, em trec la pelambrera, em trec el 'cuir cabetllut', em trec el frontal i el parietal, em trec el cervell fins allà on em permet estirar la medul·la oblonga i l'espinal, i me'l torno cap dins que si no no podré acabar el comentari.
I ara, reverència, mitja volta, i fins un altre dia.
Descriure l'Empordà i el Mongrí és difícil, si vols dir tot el que et fa sentir, però després del comentari del XeXu, jo no sé què dir, la veritat...
M'ha agradat molt Elur!
Poca cosa es pot dir, Xexu és que ho has dit tot!
La imatge, genial!
És magnífic!! :-))
Una dedicatòria preciosa, un homenatge autèntic i sincer... Una fusió que dóna un resultat magnífic!!
Et felicito, Elureta!! ;-))
I us felicito de nou, Jordi i Marta, pels cinc anys i per aquest mes especial!! :-)
Aprofito per dir que ja s'ha consumat. L'Alcorcon ha passat a la següent ronda de la Copa del Rei...
"El Alcorcón no engaña", que deia el majordom aquell... alguns necessiten una bona neteja ;-))
Moltes gràcies a tothom! :)
Xexu!!! estàs com un llum! jajajaja... nàfent!
Exagerant una mica? una mica massa!
Era el dia del Ronaldinho, que el Bernabéu es va posar dempeus per aplaudir-lo quan el canviaven. Em quedo amb el 2-6 ;)
Mitja volta i cossa al cul, cu**ons! jejejejeje
D'acord, l'he caçada a la primera... que la Garrotxa la tinc força abandonada i ara em sento una mica en deute... ja vindré algun dia, però m'has de dir on. ;)
Saps què m'agrada? que expliques de meravella el meu paisatge vital des de fa quatre anys. Pobre Bisbe rebatejat, tot cal dir que és culpa de la Marta, ella hi va veure un pit. I tornant un dia de Pals amb un amic em ve de cop un títol al cap. Abans només es deia El blog d'en Jordi i la Marta.
I la foto un HDR suavet potser? o m'ho sembla a mi?
Moltes gràcies Elur.
Xexu!!!! les pastilles... ;)
Deixeu-me, joder, que estic amb la llagrimeta!
No sé si és la són del matí però m'ha semblat veure el mugró entre les muntanyes!
Potser jo també necessito una pastilla (diacepam???)
*Sànset*
La foto és extraordinària, el text també i en Jordi pot estar més que satisfet de tenir, a partir d'ara, una muntanya "dedicada" a aquest blog ;-)
jejejeje Jordi no hi havia res a pillar! però vés a la Garrotxa, és maca de dalt a baix :)
jo sempre hi he vist un pit, bé, quan era taaaaaaaaaaan inocent no, és clar ;)
Me l'he mirat de tots costats i encara busco el coi de bisbe, què vols que et digui.
M'alegro de que t'agradi.
No és un hdr, però sí que l'he passat per un tone mapped d'aquestus.
Gràcies a tu i la Marta per deixar-me passar uns dies sota el mugró.
esclar...et mous entre dos mons perfectes....
3 garbi, afegeix-hi el Ripollès! :)
Preciós, elur! I aquesta muntanya mugronera? Ni feta expressament!
:)
és que ho és de feta expressament... o no? :)
una foto adient, per un text preciós.... bona feina :)
Doncs, jo si que li veig el bisbe a la foto i al natural... però el pit és més evident.
Avui entenc el nom del blog...
Gràcies Elur!
Jo ja no sé en quins mugrons pensava! Disculpeu!
M'agrada molt com escrius Elur, t'ha quedat tan ben encaixat!
Utnoa
just a sota del mugró és on visc, el veig des de la finestra.
Preciós aquest post!
A l'igual que la fotografia, on es pot apreciar perfectament el mugró.
Publica un comentari a l'entrada