dijous, 26 de novembre del 2009


descloc les mans
exhibint la buidor,
no tinc res més.

22 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ara reflexiona i veuràs com sí, tens un munt de coses :-)

Cada vegada que jo em sento així, em faig fer aquest exercici i m'adono de quantes coses bones m'envolten!

Maca la foto en blanc i negre! És teva? És la teva mà? T'hi poso una galeta Núria? :-))

Sergi ha dit...

Mira, m'ha fet riure el darrer comentari de l'Assumpta, el de la galeta Núria. I saps, aquestes són les coses que tenim, les millors. Un somriure que ens ve per un comentari, per un gest, per una mirada. Són coses tan importants, que omplen tant. Quan creguis que no saps què tens, pensa en aquestes coses, les petites, que segur que no et faltaran mai. Per la nostra part segur que no.

Per cert, el haikú és molt maco, encara que sigui trist.

McAbeu ha dit...

A vegades, no cal tenir moltes coses n'hi ha prou amb el gest d'obrir la mà i oferir-se pel que calgui.

kika ha dit...

és ben bé així: no tenim res més!

Rita ha dit...

Estic segura que tens moltes coses, en tot cas, però, ens tens a nosaltres, com m'agrada pensar que nosaltres et tenim a tu. :-)

M'encanta la foto!
Petons!

Carme Rosanas ha dit...

Una mà mai no és buida del tot.

Una mà ja és molt!
I si fossin dues, ni t'ho explico!

neus ha dit...

magnífica foto!

i no sé Jordi, no m'atreviria a assegurar que és un haiku. Digueu-me repel·lent, que en sóc :P

ara, maco sí que ho és!

kweilan ha dit...

Una mà estirada cap a tu pot ser molt.

estrip ha dit...

les mans buides de coses materials i plenes de carícies!

Déjà vie ha dit...

Bona foto!

Assumpta ha dit...

Elur, repel•lent!!

Jejejeje... tu has dit "digueu-me repel•lent" i jo et faig cas, eh? :-)

Podríem crear el "moviment d'haikus alliberats" pel qual, qualsevol poema de tres versos amb les síl•labes convenients fos un haikú... jeje

O sinó, els podríem anomenar "huikas" :-))

Perquè mira que arriba a ser complicat això de no deixar que cap sentiment personal s'interposi entre el poema i tu i que només sigui un reflex de la natura tal qual.

Així doncs, proclamo un HUIKA

A Reus ja plou.
S'ha begut una Fanta
el meu núvol fosc
.

----------

Gent!! D'aquí uns anys aquest dia, i aquest blog seran molt famosos... acaba de néixer un nou corrent artístic!!! Sí!! Tothom sap que el dadaisme va néixer perquè uns esbojarrats van obrir un diccionari a l'atzar i la primera paraula que van trobar va ser "DADA", doncs el dia arribarà en que llegirem a la VIQUIPÈDIA (i fins i tot a la WIKIPEDIA -en anglès) que un 26 de novembre, durant les grans festes d'aniversari d'aquest blog, van néixer els HUIKAS!! :-))

Toni En Blanc ha dit...

Som el que som, i és només el que hi ha.

neus ha dit...

aquest matí després de llegir aquest haiku de Satôka:

Profundament emocionat
per continuar viu,
és hora d'apedaçar la meva roba.

Shimiji
ikasarete iru koto ga
hokorobi nû toki.

els meus dubtes es multipliquen.

Assumpta, no facis trampes!!! jeje

neus ha dit...

SaNtôka, perdó ;)

Assumpta ha dit...

Ostreeeees!! Ara sí que no sé pas què dir... :-) Perquè la veritat és que aquest poema de Santôka el trobo molt maco!! I si ell és Japonés i diu que és un Haikú... ;-))

En tot cas, jo no feia trampes... inventava una nova categoria :-)))

Cris (V/N) ha dit...

Quina meravella tan d'imatge com de haikú, bellíssim, recollit, íntim.... m'ha encantat.... felicitats de debó :) Bon cap de setmana, i, segur que hi han moltes coses més, mira bé, d'acord?

Assumpta ha dit...

Ai!! que el HUIKA em va quedar malament! li sobra una síl·laba al darrer vers jajaja

A Reus ja plou.
S'ha begut una Fanta
el núvol fosc
.

òscar ha dit...

Quan obres la mà en trobes, segur, un bon grapat oferint-se per agafar-la. Així sempre ho he fet i així sempre m'ha passat.

sànset i utnoa ha dit...

Ara no hi tens res, però ho pots agafar tot.

Potser, com diu l'Assumpta, hi fa falta una galeta Núria!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

(D'integrals quasi no en queda cap... és que el paquet és més petit... però de les "normals" encara n'hi ha :-)
XeXu, si per casualitat llegeixes això: Quantes galetes et menges per esmorzar? és que jo n'agafo un munt... no sé si sóc una exagerada o a tu et passa el mateix)

assumpta ha dit...

Preciosa la fotografia i el haikú, encara que potser una mica trist, s'hi addiu força bé.

Quan una ma s'ofereix, sempre n'hi ha un altra que s'hi acosta...

Josep M. Sansalvador ha dit...

En una embosta hi cap tot un univers.
M'acaba de sortir i queda prou bé, oi ?

Foto i haikú : sublims.