dimecres, 25 de novembre de 2009

Cinc anys de somnis...



Aquelles setmanes no estaven resultant gaire bones per a ella. Tenia massa maldecaps i no semblava que res pogués canviar aquella situació.

Amoïnada en els seus pensaments, quan tot just anava a posar-se al llit, es trobà amb un targetó damunt del coixí. Anava a la seva atenció personal.

La va sorprendre aquella troballa, però no sap ben bé perquè, li oferí confiança i amb molta cura obrí i llegí aquella nota.

La convidaven a assistir a una festa d’aniversari molt especial, prop del massís del Montgrí, a Girona. No hi indicava cap data ni cap horari. Només s’esmentava que tindria lloc durant el mes de novembre d’enguany i que comptaven amb la seva presència.

Ella, sorpresa per tot plegat i encara amb un somriure als llavis, s’apropà amb una mà la nota al pit, mentre amb l’altra apagà el llum de la tauleta de nit i desitjà tenir una plàcida nit...

En breus instants, el polsim de la màgia dels somnis s’apoderà d’ella i aquells ulls ja clucs, despertaren en un altre món, un món on cap maldecap mai no ha pogut travessar la porta.

Al carrer, un autocar feia sonar la botzina amb insistència. S’apropà a la finestra i veié com li feien senyals per a que s’apropés.

- Uuuauu! Quin autocar! Si és com els que muntava a les firetes quan era petita. -va pensar.

Sense rumiar-s’ho dos cops, s’hi acostà i agafà seient. Meravellada encara per aquella visió, tot d’una, el vehicle alçà el vol enmig d’una nit estelada i la conduí directament fins al màgic massís del Montgrí.

Tot just s'hi apropava, un munt d’amics ja l’estaven esperant. Amics que no havia vist mai abans, però que sabia eren com ella. Tenien quelcom en comú que els unia i els feia especials.

I allí enmig de tota la gent, els trobà a ells, desprenien un llum especial. S’hi va abraçar...

Eren el Jordi i la Marta, una parella que justament feia ara cinc anys que també creien en la màgia dels seus somnis... en la màgia del seu bloc...

Acompanyada per la dolça llum de la lluna, de tornada a casa seva, pensà en escriuren una Crònica.  Així, no oblidaria mai el record viscut aquella nit.

La nit on els somnis, es van fer realitat. 


- assumpta -

12 comentaris:

Mireia ha dit...

Ohhhhh, aquest escriu es nota que ve "des d'on neixen els somnis"

kweilan ha dit...

Fantàstics els somnis i fantàstic el teu escrit. M'ha agradat moltíssim!

Assumpta ha dit...

Uuuaaaaaaauu! Quin autocar!!

M'encanta!! És l'autocar més maco que he vist mai! :-))

Jordi Casanovas ha dit...

quin somni més bonic Assumpta, quan en fem deu potser sí que enviarem un autocar com aquest a buscar-vos per fer una festa com cal.

Moltes gràcies per ser-hi.

Carme ha dit...

Molt bonic, assumpta, no podia ser de cap altra manera. Des d'on neixen tots els somnis... n'havia de sortir un de tant bonic com aquest.

XeXu ha dit...

Ostres, aquest autocar m'ha fet pensar en una foto que tinc de petitet, muntat en un trasto molt semblant!! Quin conte més bonic, seguiu fent uns homenatges preciosos.

XeXu ha dit...

Per cert, que he vist que un post es va quedar a esborranys i no es va publicar, ja em va estranyar no sé quin dia de no veure res publicat. Això es pot arreglar, no?

Rita ha dit...

Un nou homenatge ben maco!

M'encanten, l'escrit l'autocar! :-)

sanset i utnoa ha dit...

T'ha quedat molt bé. Felicitats!

Que duri el smoni!

*Sànset*

kika ha dit...

t'ha quedat, rodó! felicitats a tots! :-)

- assumpta - ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, celebro que us hagi agradat!

Aprofito per agraïr la confiança dipositada en mi pel Jordi i la Marta i desitjo que segueixin obsequiant-nos amb les seves magnífiques i particulars cròniques molts anys més!!!

Sort!!!
=)))

elur ha dit...

:) i quin viatge tan maco que tenim, è?!