dimarts, 24 de novembre del 2009

Una llimonada amb la Lluna



La lluna ens observa des de la seua privilegiada posició, al immens cel estrellat. Al bloc de vivendes d'enfront, a un pis patera de la segona planta, un xiquet ben menut, del braç de la seua mare, crida a un gatet que creua el carrer:

- Gatito, gatito...
- No grites, ya es tarde... -li diu la mare.

Els dos es retiren a l'interior del pis, i l'ambient queda en silenci. Ara que ja els has vist, deixar de pensar en la seua vida és impossible. Què els va fer eixir del seu país? Han trobat el que buscaven ací? La vida, de vegades, dóna llimones. S'ha d'aprendre a aprofitar-se'n, i fer llimonada.

Felicitats habitants de Cal Mugró!

A banda del post, la foto -improvisada a corre-cuita- també és meua :)

15 comentaris:

McAbeu ha dit...

Un amic meu diu: "Si la vida et dóna l'esquena, tu toca-li el cul". M'agrada molt més això de les llimones i la llimonada però tots dos teniu tota la raó!

Déjà vie ha dit...

a mes a mes crec q li posare un xic d sucre, q una cosa es fer llimona i l'altre prendre-se-la a saco!!

Núr ha dit...

Una foto improvisada fantàstica, Toni! :D
Qui va dir allò de «Si la vida et dóna llimones... pren-te un tequila!» Tot i que la del McAbeu també és bona! hehehe :D

Un escrit molt maco.

kika ha dit...

aixo de les llimones i la llimonada és molt ben trobat! amb el teu permís ho adopto! :-)

assumpta ha dit...

Sempre he sentit a dir que si la vida et dona llimones... has d'aprofitar-ho afegint-hi aigua i sucre.
Encara que potser de vegades siguin tan àcides, que li hagem d'afegir doble ració de sucre com seria aquest el cas.
M'agrada com ho has explicat, Toni.

Rita ha dit...

No les coneixia aquestes frases i tant la de les llimones com la de l'esquena m'agraden...

Toni, tampoc et coneixia a tu... Un post maco i d'una gran sensibilitat. Te'n felicito! I la foto, també m'agrada!

Assumpta ha dit...

Una foto que m'ha tingut una bona estona enganxada a la pantalla... i un text per a reflexionar... Ja tens raó, ja.

Bona la frase de les llimones, doncs jo, per variar, hi posaré una mica de mel :-)

Mireia ha dit...

Veig que la frase té una gran quantitat de versions, jo en coneixia la teva i la de la Nur.
Gran foto

Toni En Blanc ha dit...

Ha causat sensació la frase... Gràcies a tots pels vostres comentaris, i me'n alegre que vos haja agradat el post i la foto :)

kweilan ha dit...

No havia sentit aquestes dites de les llimones mai. Però m'agrada això d'aprofitar-se'n i fer llimonada. La foto, tb m'ha agradat.

Carme Rosanas ha dit...

Jo si que l'havia sentit, però m'ha agradat recordar-la.

Molt bé el post i la foto!

neus ha dit...

aquesta foto m'encanta!!!

ummm quina angúnia el suc de llimona... ;)

Jordi Casanovas ha dit...

Sembla ser que finalment puc connectar-me, avui el mòdem no va prou bé.

Jo en sabia aquella que cantaven de "si naciste pa martillo del cielo te caen los clavos" que té un no sé què de fatalisme que no té la de les llimones.

Moltes gràcies per ser-hi Toni, i per aquest post de finestra.

Assumpta ha dit...

Ocho millones de historias tiene la ciudad de Nueva York
Como decía mi abuelita el que de último ríe, ríe mejor

Cuando lo marca el destino no lo cambia ni el más bravo
Si naciste p'a martillo del cielo te caen los clavos.
En barrio me voy con cuida'o en la acera
Cuidao camara’ que el no corre vuela
Como en una novela de Kafka el borracho dobló por el callejón

Assumpta ha dit...

...

concretament, del minut 6.44 al 6.47

:-)