Tinc panxa. Força panxa i últimament té una curiosa tendència a augmentar. Hi ha persones que això ens passa. I tot i que he decidit posar-hi una mica de remei darrerament me n'he adonat que tothom s'hi atreveix amb la meva panxa. I no només aquelles persones que per parentiu o amistat se'ls concedeixen confiances que altri no té. A sobre aquesta gosadia no només és de pensament i paraula sinó que també d'obra i a més en públic. M'hi donen un parell de cops mentre etziben:
- Estàs de bon any eh!
Exigeixo reciprocitat. Què passaria si a partir d'ara les coses potser anessin així?:
- Cony nen com t'estàs posant!
- Sí oi! en canvi tu segueixes tant plana com una taula de planxar, respondria mentre li sospesava els pits.
O una altra opció:
- Hòstia Jordi quina panxa gastes...Llavors trauria el bitllet de la primitiva i fregant-li a l'espatlla sentenciaria:
- A tu et creix a l'esquena no?
En fi, que a part de tenir panxa sóc un boques.
13 comentaris:
Jejejeje m'has fet riure :-)
Primer.- No faci's cas, el meu marit està més abans prim però també apunta una panxeta i està força guapo.
Segon.- A vegades m'encantaria posar en pràctica el teu mètode de reciprocitat... a mi no m'ataquen la panxa, van a la "globalitat"... "T'has engreixat, oi?"
Segur que els que ens diuen coses així ens tenen enveja per alguna cosa!! :-P
Si trobes la manera de ser recíproc i que no quedi del tot malament, ja m'ho diràs. No suporto aquest tipus de comentari i de vegades he contestat a mala llet, i tampoc no cal. O sí? S'ho mereixen o què? De vegades penso que sí.
No m'agraden els comentaris que es posen d'entrada i sense demanar-ho amb el teu aspecte extern. Es mereixen la reciprocitat aquesta.
A mi també m'has fet riure... doncs a mi, no sé què dec tenir, (deu ser l'edat i no s'atreveixen) però ningú es fica amb els meus quilos de més ni res... Realment hi ha gent que mereixeria les teves respostes, Jordi.
A mi m'incomodava molt aquesta situació i vaig decidir recórrer al gran llibre "Reaction avoiding confrontation" de Tamara Tah Poo.
Sovint només cal citar-ne el nom per solventar el cas:
- Osti, si que t'has engreixat, no?
- Tamara!
O:
- Amb la tardor t'està caient la fulla eh?
- Tah Poo, Tamara!
I així, na fent amics.
ve de gust contestar així davant de les impertinències...
i sobretot aquells que sembla que t'ho diguin pel teu bé...
aix...
ja m'agradaria ser-ne capaç enlloc de mossegar-me tant la llengua...
Em sento identificat amb això del bon any... ara bé, molts dels meus amics estan igual que jo (qüestió d'edat sumada a guanyar la champions + el 6-2). Ja vindran temps de gana...
*Sànset*
A tots ens passa, i sort que moltes vegades no diem la veritat, si no perderiem asta les amistats
ah que bo! m'has fet riure i seria boníssim que algú ho fes així! tot i que reconec que rebria almenys una vegada... jejeje
Definitivament em compraré el llibre de Tamara Tah Poo.
Jajajaja, què bo! Però no esta bé clavar-se amb els defectes físics dels altres... encara que alguns no ho siguen realment (de defectes)...
hahaha! Envejo els que sou tan hàbils i ràpids de paraula! ains...
Per cert! Se t'acut alguna resposta per a etzibar a algun vell que et diu marranades de bon matí????
Publica un comentari a l'entrada