dilluns, 19 d’octubre del 2009

Reciprocitat


Tinc panxa. Força panxa i últimament té una curiosa tendència a augmentar. Hi ha persones que això ens passa. I tot i que he decidit posar-hi una mica de remei darrerament me n'he adonat que tothom s'hi atreveix amb la meva panxa. I no només aquelles persones que per parentiu o amistat se'ls concedeixen confiances que altri no té. A sobre aquesta gosadia no només és de pensament i paraula sinó que també d'obra i a més en públic. M'hi donen un parell de cops mentre etziben:

- Estàs de bon any eh!

Exigeixo reciprocitat. Què passaria si a partir d'ara les coses potser anessin així?:

- Cony nen com t'estàs posant!
- Sí oi! en canvi tu segueixes tant plana com una taula de planxar, respondria mentre li sospesava els pits.

O una altra opció:

- Hòstia Jordi quina panxa gastes...Llavors trauria el bitllet de la primitiva i fregant-li a l'espatlla sentenciaria:
- A tu et creix a l'esquena no?

En fi, que a part de tenir panxa sóc un boques.

13 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jejejeje m'has fet riure :-)

Primer.- No faci's cas, el meu marit està més abans prim però també apunta una panxeta i està força guapo.

Segon.- A vegades m'encantaria posar en pràctica el teu mètode de reciprocitat... a mi no m'ataquen la panxa, van a la "globalitat"... "T'has engreixat, oi?"

Segur que els que ens diuen coses així ens tenen enveja per alguna cosa!! :-P

Sergi ha dit...

Si trobes la manera de ser recíproc i que no quedi del tot malament, ja m'ho diràs. No suporto aquest tipus de comentari i de vegades he contestat a mala llet, i tampoc no cal. O sí? S'ho mereixen o què? De vegades penso que sí.

kweilan ha dit...

No m'agraden els comentaris que es posen d'entrada i sense demanar-ho amb el teu aspecte extern. Es mereixen la reciprocitat aquesta.

Carme Rosanas ha dit...

A mi també m'has fet riure... doncs a mi, no sé què dec tenir, (deu ser l'edat i no s'atreveixen) però ningú es fica amb els meus quilos de més ni res... Realment hi ha gent que mereixeria les teves respostes, Jordi.

Partícula Elemental ha dit...

A mi m'incomodava molt aquesta situació i vaig decidir recórrer al gran llibre "Reaction avoiding confrontation" de Tamara Tah Poo.

Sovint només cal citar-ne el nom per solventar el cas:

- Osti, si que t'has engreixat, no?
- Tamara!

O:

- Amb la tardor t'està caient la fulla eh?
- Tah Poo, Tamara!

I així, na fent amics.

mar ha dit...

ve de gust contestar així davant de les impertinències...
i sobretot aquells que sembla que t'ho diguin pel teu bé...

aix...
ja m'agradaria ser-ne capaç enlloc de mossegar-me tant la llengua...

sànset i utnoa ha dit...

Em sento identificat amb això del bon any... ara bé, molts dels meus amics estan igual que jo (qüestió d'edat sumada a guanyar la champions + el 6-2). Ja vindran temps de gana...

*Sànset*

Garbí24 ha dit...

A tots ens passa, i sort que moltes vegades no diem la veritat, si no perderiem asta les amistats

neus ha dit...

ah que bo! m'has fet riure i seria boníssim que algú ho fes així! tot i que reconec que rebria almenys una vegada... jejeje

Jordi Casanovas ha dit...

Definitivament em compraré el llibre de Tamara Tah Poo.

Toni En Blanc ha dit...

Jajajaja, què bo! Però no esta bé clavar-se amb els defectes físics dels altres... encara que alguns no ho siguen realment (de defectes)...

Núr ha dit...

hahaha! Envejo els que sou tan hàbils i ràpids de paraula! ains...

Núr ha dit...

Per cert! Se t'acut alguna resposta per a etzibar a algun vell que et diu marranades de bon matí????