Tinc tot un problema que potser li hauria de passar a en Dan del Centpeus. Posa que plou, però molt eh! has de fer un trajecte d’un centenar de metres i no tens paraigua ni res per cobrir-te.
Com et mulles més fent el tros corrent o caminant?
Vull dir, si camines l’aigua et va caient al cap i regalima avall i vas entomant les gotes amb calma, per dir-ho d’alguna manera. En canvi si corres, tot i que t’hi estàs menys estona, tu mateix vas impactant amb les gotes arrossegant-les amb la velocitat i fent que entrin més endins a la roba i a part t’esquitxes amb el moviment dels peus.
Què en penseu?
16 comentaris:
Que ja que m'he de mullar prefereixo que sigui tot anant xino-xano... :)
Segons un estudi que vaig llegir, et mulles més corrent que caminant.
Jo no ho he provat.
Reunit el consell de partícules, estudiats els arguments i bla bla bla, s'aprova la moció de l'elur. Xino-xano, mirant al cel de tant en tant amb els palmells estesos i esperant que baixi a garrafes de 25 l., amb cistella de palla i tap de suro inclosos.
Doncs en Garbi24 diu que va llegir un estudi que diu que et mulles més corrent... jo hagués dit al contrari :-)
De totes formes, jo mai aniria corrent quan plou. Imagina que rellisco! Llavors no tan sols em mullaria sinó que m'embrutaria de l'aigua bruta del terra (i altres coses fastigoses que hi ha per les aceres, per cert)
Conclusió: caminant de totes totes :-)
Jo,si plou, entro a algun lloc o m'espero sota un balcó.
és curiós... tothom diu que prefereix anar caminant i en canvi quan plou jo només veig gent corrent i no veig ningú anant xino-xano. Suposo que per això els sondejos i les enquestes donen resultats tan fiables!
Xino xano i quan arrives a lloc dius que "dispensi, venia corrent i no he pogut evitar suar"...
I pq no agafar un mpermeable?
Les presses no són bones conselleres. La propera vegada espera't a que pari una mica.
Jo sé que hi havia un estudi sobre el tema, però no recorde la conclusió, encara que segurament ha sigut el que ha comentat Garbi24. De tota manera, de vegades, mullara-se no està tant mal... ;)
Per cert, quin repelús dóna el bitxo de la foto, jaja.
Queda apuntat! Recordo que si que hi ha un estudi fet sobre això. Un dia d'aquests ho comentem (crec que et mulles igual, però ara mateix no n'estic segur)
un dia, ens va enganxar un bon ruixat a mi i el meu germà, ell va córrer fins el cotxe, jo hi vaig ananr caminant. Tots dos anàvem carregats de castanyes i pràcticament igual de xops. I t'asseguro que plovien mars i oceans, tots junts!
Uhm.... jo estic amb l'Assumpta. Quan plou vaig més a poc a poc... amb lo "pato" que sóc, fijo que em fotia una tonya monumental... xDDD
En tot cas, interessant, la reflexió. Estaré pendent del Centpeus, a veure què n'explica! xDDD
Jo prefereixo la versió espimental... o spiderman si es vol. El fet és anar per sota els balcons i arrosegarse per les parets. Et mulles igual, però els portals sempre son un consol!!
Quan corres sempre has d'anar amb compte de veure els bassals, perquè si hi passes corrents perquè no l'has vist, llavors et garanteixo que et mullaràs més!
A mi em va passar dijous. Vaig triar caminar tranquil·lament. Però crec que la millor solució és esperar que pari de ploure, arribar tard i després dir que el metro s'ha espatllat o que has hagut d'atendre una trucada inesperada i urgent o que has hagut de socorrer un vianant que li ha caigut un llamp al cap :)
Això és un problema de física recreativa i jo, a aquestes hores i a aquestes alçades, ja tinc el cap com un timbal.
Davant del dubte, estendré el paraigua.
Publica un comentari a l'entrada