diumenge, 4 d’octubre del 2009

Knock






Hi ha un bola de cabells a sobre d’un trosset de paper de vàter, restes d’un raspall que se n’endú de tots colors, de blancs, de grisos i algun de negre. Va com va. Al costat tres cèntims d’euro, un llibre, un telèfon i un bolígraf a punt d’esgotar les paraules.

Tot plegat l’últim que veig d’un dia bo de Marselleses i crits inesperats d’alegria que provoquen esglais. De batalletes, de política, de JB amb coca cola zero, de fileres llargues, llargues, de sopars Ikea i de riure molt.

- Vols un suc?
- Sí
- De pressec?
- No, a poc a poc.

11 comentaris:

Sergi ha dit...

Que dolent l'acudit! Però per què m'ha fet riure? No ho entenc.

Tu també fas els combinats amb Coca-cola zero? Pensava que era l'únic friki que ho feia. No sé per què, no es barreja bé amb el Martini. Per això me'l bec sol amb gel.

Jordi Casanovas ha dit...

què et fa pensar que és un acudit? imagina una nena petita amb la seva mare i encara riuràs més.

Carme Rosanas ha dit...

Doncs si, és molt millor, així!

Assumpta ha dit...

Els acudits explicats pels petits són encara més i més deliciosos :-)

Chef Karmus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
òscar ha dit...

un gran cover. un acudit per assaborir ... poc a poc.

Garbí24 ha dit...

Un acudit dolent que, no se perque fa gracia.
bona setmana

neus ha dit...

M'encanten els teus posts.

Toni En Blanc ha dit...

És veritat, explicat per xiquets son altra cosa els acudits i solen millorar substancialment. Encara que dit per Jordi també fa gracia... jaja.

Salut!

kweilan ha dit...

He rigut. Molt divertit.

Cris (V/N) ha dit...

l'acudit és dolent, molt, com diu en Xexu, però també m'ha robat un somriure.... Acabar els dies en pau com tu, també és una de les meves màximes aspiracions.... Salutacions :)