Hi ha un bola de cabells a sobre d’un trosset de paper de vàter, restes d’un raspall que se n’endú de tots colors, de blancs, de grisos i algun de negre. Va com va. Al costat tres cèntims d’euro, un llibre, un telèfon i un bolígraf a punt d’esgotar les paraules.
Tot plegat l’últim que veig d’un dia bo de Marselleses i crits inesperats d’alegria que provoquen esglais. De batalletes, de política, de JB amb coca cola zero, de fileres llargues, llargues, de sopars Ikea i de riure molt.
- Vols un suc?
- Sí
- De pressec?
- No, a poc a poc.
11 comentaris:
Que dolent l'acudit! Però per què m'ha fet riure? No ho entenc.
Tu també fas els combinats amb Coca-cola zero? Pensava que era l'únic friki que ho feia. No sé per què, no es barreja bé amb el Martini. Per això me'l bec sol amb gel.
què et fa pensar que és un acudit? imagina una nena petita amb la seva mare i encara riuràs més.
Doncs si, és molt millor, així!
Els acudits explicats pels petits són encara més i més deliciosos :-)
un gran cover. un acudit per assaborir ... poc a poc.
Un acudit dolent que, no se perque fa gracia.
bona setmana
M'encanten els teus posts.
És veritat, explicat per xiquets son altra cosa els acudits i solen millorar substancialment. Encara que dit per Jordi també fa gracia... jaja.
Salut!
He rigut. Molt divertit.
l'acudit és dolent, molt, com diu en Xexu, però també m'ha robat un somriure.... Acabar els dies en pau com tu, també és una de les meves màximes aspiracions.... Salutacions :)
Publica un comentari a l'entrada