xulos els sucres. I ara una cosa que no ve a tomb. Quan tindrem proper episodi de l'història de les morts estranyes. De tant en tant, en venen el cap i fa dies que no en saben res!
Mireia, gràcies per l'interès. Això va per temporades i estic treballant en la segona... és conya! O no del tot. El que va començar sent un text breu va créixer al meu cap com a història. El problema és que, tot i que la història està més o menys completa no en sé prou per escriure-la. Però prometo que tornarà.
14 comentaris:
Quina monada!!! :P
jejeje... molt bona!
entre les de la fleca i la cambrera... potser t'haurem de vigilar, è? ;)
la foto m'encanta!
Jo deixaria una bona propina... però que no ho sàpiga la Marta, eh?
Ejem, ejem!!!!
Le service est compris... haurà de buscar una altra estratègia.
Ejem, ejem!!!!
Le service est compris... haurà de buscar una altra estratègia.
Hi ha peticions que, tot i estar tan ben presentades, un ha de rebutjar si no vol tenir uns sucrets a la mà però les maletes a la porta de casa.
Quina idea tan original!! jejeje
la cambrera o el repartidor del sucre!
No si serà veritat que aqui ho fem tot en un tovalló de paper o el sucre del café.
Prova d'apuntar el mail.....a veure que passa...
Però et posava la seva adreça de correu electrònic?
Són una cucada!
xulos els sucres.
I ara una cosa que no ve a tomb. Quan tindrem proper episodi de l'història de les morts estranyes. De tant en tant, en venen el cap i fa dies que no en saben res!
Mireia, gràcies per l'interès. Això va per temporades i estic treballant en la segona... és conya!
O no del tot. El que va començar sent un text breu va créixer al meu cap com a història. El problema és que, tot i que la història està més o menys completa no en sé prou per escriure-la. Però prometo que tornarà.
Guau, si alguna vegada treballe de cambrer tindre sucrets d'estos per a les xiques que em facen tilin, jaja.
Salut Jordi! :)
que buniiiic!
és cosa de l'amelie?
utnoa
Publica un comentari a l'entrada