dimecres, 7 d’octubre de 2009

Indirectes


Si amb el cafè vénen aquests sucrets,
he d'entendre que la cambrera està mirant de dir-me alguna cosa?

14 comentaris:

Rita ha dit...

Quina monada!!! :P

elur ha dit...

jejeje... molt bona!

entre les de la fleca i la cambrera... potser t'haurem de vigilar, è? ;)

la foto m'encanta!

XeXu ha dit...

Jo deixaria una bona propina... però que no ho sàpiga la Marta, eh?

Marta Cebrián ha dit...

Ejem, ejem!!!!
Le service est compris... haurà de buscar una altra estratègia.

Marta Cebrián ha dit...

Ejem, ejem!!!!
Le service est compris... haurà de buscar una altra estratègia.

òscar ha dit...

Hi ha peticions que, tot i estar tan ben presentades, un ha de rebutjar si no vol tenir uns sucrets a la mà però les maletes a la porta de casa.

Assumpta ha dit...

Quina idea tan original!! jejeje

estrip ha dit...

la cambrera o el repartidor del sucre!

garbi24 ha dit...

No si serà veritat que aqui ho fem tot en un tovalló de paper o el sucre del café.
Prova d'apuntar el mail.....a veure que passa...

Joana ha dit...

Però et posava la seva adreça de correu electrònic?
Són una cucada!

Mireia ha dit...

xulos els sucres.
I ara una cosa que no ve a tomb. Quan tindrem proper episodi de l'història de les morts estranyes. De tant en tant, en venen el cap i fa dies que no en saben res!

Jordi Casanovas ha dit...

Mireia, gràcies per l'interès. Això va per temporades i estic treballant en la segona... és conya!
O no del tot. El que va començar sent un text breu va créixer al meu cap com a història. El problema és que, tot i que la història està més o menys completa no en sé prou per escriure-la. Però prometo que tornarà.

Toni ha dit...

Guau, si alguna vegada treballe de cambrer tindre sucrets d'estos per a les xiques que em facen tilin, jaja.

Salut Jordi! :)

sanset i utnoa ha dit...

que buniiiic!

és cosa de l'amelie?

utnoa