dissabte, 31 d’octubre del 2009
A
Pel carril del mig una monja negra amb hàbit blanc condueix un cotxe gris. Penso que me n’haig de recordar i quan arribo al metro trec el bloc per apuntar-ho. Just és hora de dinar i el vagó s’omple d’estudiants que surten de les facultats.
Veig atrapasomnis a les orelles, un dònut ètnic i un espiral de fusta. Un noi amb el cabell ben curt i una goma de fer cues al canell; penyora d’amor...?
Dues busques fluorescents i una cinta vermella amb dues voltes i un nus. Papiroflèxia, carpetes d’anelles i rastes. I que importants són els símbols!
A l’andana dues noies es fan fotos i hi ha gent que s’atura esperant el click. A les orelles coral•lí i penso que avui el recuit serà amb xarop d’arç si quan arribo encara n’hi ha. Una trena ben llarga. United airlines 22 i una lupa.
Al sortir al cel una A. Se m’acut una paraula.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Quina paraula?
I el noi tot curiós de la penyora... només en tenia un de cabell?
;)
Salut i disculpes.
A mi també se m'acut una paraula, serà la mateixa?
Té quatre lletres?
No hi ha dubte... sonant coralí de fons només pot ser aquesta, no?
La primera que m'ha vingut al cap ? a mi....AVUI.
Aprofita el màxim AVUI, doncs mai més el podrem gaudir.
Una A magnífica, quasi com tot el post.
I quantes coses que es poden veure al metro!
Ara voldria fer-me el graciós i dir que he pensat una paraula amb A ben inversemblant... però no, no, he pensat la mateixa que vosaltres...
Està clar que és la "A" d'Assumpta :-))
Preciosa la cançó!!
Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers
un sol escrit, un recuit amb mel,
mai fins avui no he estat tan dolç,
mai fins avui no he estat tan dolç.
Coral·lí, t'estimo tant que avui faré el pi
t'enyoro tant, tant que em quedo aquí
el meu cor es fon, tot el meu cor es perd.
Ratolí, flor d'anís, ets l'oliveta tendra
sense pinyol, ets de licra, un gra d'arròs,
avui la pluja es pren el sou.
Coral·lí, brot de pi, un somriu rosa
no hi cap el gris, romaní, fruit d'estiu
un bell miracle, un acudit.
Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers
un sol escrit, un recuit amb mel
mai fins avui no he estat tan dolç,
mai fins avui no he estat tan dolç.
Coral·lí, t'estimo tant que avui faré el pi
t'enyoro tant, tant que em quedo aquí
el meu cor es fon, tot el meu cor es perd.
Coral·lí, brot de pi, un somriu rosa
no hi cap el gris, ratolí, fruit d'estiu,
un bell miracle, un acudit.
Un esglai, l'hàbit et dol, no val ni un ral,
un esglai.
Coral·lí, avui t'he escrit un poema en vers...
El metro dona moltíssim de si, i anar mirar a la carretera veig també. Per cert, què bo lo de la 'A'... quina és eixa paraula? :D
Publica un comentari a l'entrada