diumenge, 1 de novembre de 2009

Paraules

Busco… tot plegat començava amb aquesta paraula. I sembla que fa ja tant de temps... i no en fa tant, però ens hem explicat tantes coses que és com si haguessin passat segles. Tot plegat és qüestió de paraules, les nostres i les vostres. Primers les nostres solitàries, explicant coses que potser algú llegia, o no. Llavors no sabíem que era l'analytics, però poc a poc van anar arribant les vostres...

Els primers van ser els amics, l’Edu i la Judit, més que res eren els únics que ho sabien i en aquell temps feia com mitja vergonya dir que tenies un blog. Va haver de passar més de mig any per rebre el primer missatge signat d'una desconeguda: La Dafnis, el primer i l’únic.

Pel primer comentari enllaçat va haver de passar un any, era en flop! Després el primer habitual l’Esteve Faves Tendres. Amb tot plegat la família i els amics ja ho sabien i anaven fent i deixant comentaris: l’Adrià, la Bet, l’STV, l'Uri, els pares i germans... També és cert que era temps de preparar el post a casa i anar a penjar-lo al locutori. No teníem internet.

No va ser fins al setembre del 2007 que va aparèixer en Zinc. Feia temps que nosaltres el llegíem i un dia: Ostres un comentari d’en Zinc! Va ser llavors, un mes més tard, que vaig veure els Relats Conjunts i amb el primer van arribar en Barbollaire, l’Eudald, la Déjà amb les seves fotos, en pd40 i la Zel, la veïna revolucionària que tenia la mateixa plantilla. Aquell mateix octubre dos blogaires que llegia van passar per casa l’Anna Tarambana i l’Avi. Al novembre van ser en Xexu que era noctàmbul i sempre deixava el primer comentari, l’Alepsi, la Boira, l’Ànimaalada, la Srta. Y i des del Marroc suggeridor la Partícula Elemental.

Pels volts d'aquell Nadal en Jesús M. Tibau. - Ho has vist Marta, un escriptor amb llibres publicats ens ha enllaçat. Llavors feia més de mig any que teníem internet a casa i ja penjava escrits amb regularitat.

Us en recordeu dels premis? El primer me’l va passar en Robertinhos, a partir del segon o el tercer amb en Xexu, la Carme Rosanas que havia aparegut al gener de 2008 i uns quants més ja vam començar a parlar del C@ts.

Van continuar en Tocat del Cargol, el Clint, la Moni i la Rita. Al març aquella noia que penjava uns posts que s’assemblaven tant als meus que ens vam haver d’enviar mails per deixar clar que no ens copiàvem, oi Elur?

Poc a poc la llista s’ampliava amb l’Estrip, la Joana, la Nur, la Menta Fresca, el Cesc, la Cèlia i l’Assumpta preguntant si el nadó de la foto era fill meu i jo entestat a no respondre gairebé mai però a explicar-ho gairebé tot... a la meva manera.

I en Deric i l’Skorbuto i l’altra Assumpta, la Yuna, la Lluna Nova i va ser temps de canviar de plantilla i per allà corria la Bajoqueta, en Moi, en Marçal, la Rits, la Marta dels akelarres i la Georgina.

Arribem a fa un any i treuen el cap en Jeroni Maleuff, en Doe, en Josep M Sansalvador, la Clarissa, la Nymnia, l’Anna, en rebaixes, l’Òscar, l’Atzucac amb les seves fotos, l’Ariadna, en Món, la Neo Poeta, la Laia, la Kpi, la Ballerinadeplom, l’Àlex, la Kweilan i l’Abel.

Al 2009 comença amb en Vilapou, Fanal blau i la Merike. Al març un parell, Sanset i Utnoa, ens diuen que s’han inspirat en el Cròniques per obrir el seu propi blog i penso que havent-ne de bons... A l’abril l’Eva, en J.C Angelet i l’Abril. L’1 de maig la Susanna, després la Mestreta, al juny la Cris i en Ramon, al juliol en Toni en blanc i en SM, a l’agost la Luthien i la Sílvia, al setembre l’Elvira FR, Manuscrits, en Manel, en Puigbert, en Garbí 24 i la Berta. Acabem amb en Dan que recull la proposta aquest octubre i la coses2 és l’última que xafardeja.

Qui em deixo? Segur que algú o altre, no m'ho tingueu en compte...

No fa tant oi? o potser sí, el temps és relatiu quan juguem amb les paraules i les persones.

Buscava i vaig trobar persones i paraules... les vostres, perquè totes les que heu dit les tenim guardades com un gran tresor, totes són el Cròniques de sota mugró per això també és una mica vostre. Avui que fem cinc anys l'obrim a tothom que hi vulgui ser.

23 comentaris:

Assumpta ha dit...

Moltes felicitats!! :-))

Ostres, estava esperant aquest escrit!! jajaja (s'ha notat?) anava actualitzant fins que ha aparegut :-)

Quina feinada anar repassant els posts de cinc anys per poder citar a tothom que, en algun moment, ha deixat la seva petjada aquí... ho trobo un detall molt maco. Jo m'hi posaria nerviosa! :-)

Cinc anys de blog... és una passada! Si penso que jo no en tinc ni dos (i en la pràctica ni un i mig) i em sembla que porto segles i segles en aquest món màgic!

No m'enrotllo més! :-)

PER MOLTS ANYS, JORDI I MARTA!!!

partícula elemental ha dit...

عيد ميلاد سعيد... عيد ميلاد سعيد!!! د

És a dir: feliç aniversari, feliç aniversari!!! O com millor diuen al meu poble: PER MOLTS ANYS!!!!

De les partícules, premis i regals, ben pocs. Elles, pobretes, no tenen gaire rés per oferir.

Però necessiten un centre de gravetat -permanent, si hem de fer cas de la cançò.

I les Cròniques Mugronianes ho són. Un eix gravitatori amb la massa suficient per mantenir la força d'atracció, i la constància per a obligar les pobres partícules a girar, i girar, i girar, i encara una altra volta...

Gràcies a tots dos. Em fa molta il·lusió que mantingueu la il·lusió. La vostra il·lusió em manté una mica a mi també.

Salut i dirhams.

Toni ha dit...

Quina currada, t'hauràs d'haver rellegit els comentaris de tot el blog per fer este post. Un detall nombrar-nos als que deixem ací el nostre rastre.

Moltes felicitats, i per molts anys més. Espere jo arribar al menys a la meitat que tu ;)

Una abraçada Jordi!

XeXu ha dit...

Ei, que jo encara sóc noctàmbul, i si no mira l'hora del comentari. El que ja no aconsegueixo sempre, però molts cops sí, és ser el primer en comentar, però és que m'han sortit uns competidors de nivell. I és que quan hi ha nou post al Cròniques (gairebé cada dia després de 5 anys!), tots cap aquí.

Has fet un escrit que m'ha emocionat, perquè has pensat en tothom. No sabia que vaig ser dels primers (relativament) a passar per aquí, però què fotia la gent en aquella època que no veia que aquí hi ha una joia? I ja fa dos anys! Dos anys a internet és una eternitat, i em sento tan content de seguir per aquí. Saps, hi ha blogs que te'n vas cansant, però el Cròniques té l'efecte contrari, com més va, més enganxa.

I si dos anys és un món, cinc... em fa molt respecte, de veritat, i sento admiració. Ja em coneixes, sóc donat a dir aquest tipus de coses quan les sento (i a que se'm noti de tres hores lluny quan no les sento), i espero no ofendre't quan et canto les excel·lències, però pots creure que ho dic amb la mà al cor.

I ja callo, que m'ha encantat el post i que moltíssimes felicitats per aquesta fita, espero seguir gaudint d'aquest blog molt més temps. Tot i que deixant-nos passar el portes a la ruïna, eh, que suplir-te a tu... uf!

I que em perdoni la Marta, perquè he escrit aquest comentari bàsicament dirigit a en Jordi, perquè hi tinc molt més tracte, però ja que hi som, dir que sempre em fa molta il·lusió quan la veig per casa, i les poques vegades que he pogut gaudir d'aportacions seves aquí, tot i que potser siguin més de les que pensem...

garbi24 ha dit...

Quina repassada ens has fet a tots.....i continuem...

kweilan ha dit...

Quin escrit tan preciós i emotiu. Perquè reflecteix el pas del temps i una il.lusió que hi està present sempre i això és molt bonic. Un detall recordar tots els i les blocaires que t'han acompanyat en aquests cinc anys. El que queda palès és que el món dels blocs no és un món solitari sinó que s'hi estableixen uns lligams que són agradables i positius.
Tu fas cinc anys de bloc i nosaltres ens en alegrem i ens posem contents. Fantàstic!
Moltes felicitats, Jordi i Marta!

Carme ha dit...

Moltes felicitats! :)

És un escrit emotiu, quin gustet de llegir-lo i anar trobant tots els amics.

El temps en els blogs trobo que em passa com amb les millors coses de la vida, ràpid perquè t'ho passes bé i el temps vola, però quan mires enrere sembla una eternitat, perquè està ple, pleníssim de coses importants.

Gràcies, Jordi, per ser-hi, per aquest post, per convidar-nos a casa teva ...

Una abraçada

Pd40 ha dit...

Moltes felicitats! 5 anys són un bon recorregut per un blog, el temps passa molt ràpid quan un s'ho passa bé, oi?

Gràcies per incloure'm en el post, és cert que vaig arribar via RCs i amb la recomanació de l'Elur... encara us tinc enllaçats ;)

Per molts anys!!

Mireia ha dit...

Moltes felicitats!!:)) Cinc anys són molts anys, ara toca fer-ne cinc més.
Fa una temporada molt llarga que passo per aquí i sempre em descobreixes coses noves, a continuar endavant!

zel ha dit...

Cinc anys, sembla un xic increïble que un ho pugui aguantar...Em fa tanta il.lusió que m'hi hagis comptat...sobretot perquè us tinc entre els meus referents, tot i que darrerament estic una mica absent, penso en d'altres coses que no sé si puc escriure al blog...però vaja, ja sabeu, ja saps Jordi, que t'estimo com si et conegués...de pell i cara, vull dir... Petons! felicitats.

zel ha dit...

Cinc anys, sembla un xic increïble que un ho pugui aguantar...Em fa tanta il.lusió que m'hi hagis comptat...sobretot perquè us tinc entre els meus referents, tot i que darrerament estic una mica absent, penso en d'altres coses que no sé si puc escriure al blog...però vaja, ja sabeu, ja saps Jordi, que t'estimo com si et conegués...de pell i cara, vull dir... Petons! felicitats.

coses2 ha dit...

Caram, no m'esperava pas que em citessiu. Com que sóc la darrera, espero gaudir del vostre bloc al menys cinc anys més. Felicitats!

rits ha dit...

Moltíssimes felicitats!!!! cinc anys deleitant-nos amb paraules i imatges ben belles!!!!!!

I a continuar molt de temps més!!!

Una abraçada ben gran!

elur ha dit...

No sabia ni com ni quan vaig arribar a sota el mugró, de fet encara no ho sé... i em passa amb tots els blocs que llegeixo regularment i que rellegeixo sovint. Perquè començo llegint sense dir res i abans no comento passa temps.
Recordo el mail, i tant! és que mira que n'hi ha hagut de coincidències, è?
Nen... tot xafardejant he trobat un post boníssim!!! encara ric!!

Per molts anys i sobretot moltes gràcies!
És un plaer compartir espai i temps amb vosaltres.

estrip ha dit...

felicitats, pels anys i la iniciativa que has tingut!

McAbeu ha dit...

Moltes felicitats pel blog-aniversari!
Cinc anys? En dues paraules i citant al filòsof, IM PRESSIONANT :-D

Rita ha dit...

Benvolguts Jordi i Marta,

Abans que res, dispenseu-me per arribar tan tard, però diuen que tots els Sants tenen vuitada i espero que en això també serveixi... :P

Montíssimes felicitats!!!!!

Poc puc afegir després de llegir els companys, amb els quals coincideixo, i em ratifico en que no només no canseu sinó que atrapeu, enganxeu.

Normalment, la darrera cosa que faig abans d’anar a dormir o la primera quan em llevo –dic normalment, perquè darrerament no ho puc fer tant com ho feia- és mirar si uns blocs molt especials per a mi han actualitzat i us puc ben assegurar que vosaltres en formeu part d’aquest blocs especials.

Cada post té un detall, un misteri tot sovint, una força que no saps perquè sedueix i les imatges, bé, no tinc paraules per a les imatges, només que gairebé sempre m’han emocionat.

Insisteixo, Jordi, Marta, moltíssimes felicitats per aquests cinc anys, que només desitjo que siguin el començament -m’agradaria que ens féssim vellets junts, llegint-nos- i per ser com sou.
Petons!

sanset i utnoa ha dit...

Ostres! Moltes felicitats!
Degut a les poques hores lliures se'ns ha passat aquest post, però esperem que vegis/vegeu el comentari igualment.

Doncs això, que moltes felicitats! Vam dir que ens havíem inspirat en vosaltres perquè ereu dos, però després ja hem marcat la diferència (no pensis que volíem copiar!).

Esperem que el Cròniques duri molt de temps!

Sànset i utnoa

Josep M. Sansalvador ha dit...

Per molts anys ! Cinc anys de continuitat és una feinada immensa, i conserveu la frescor dels primers moments. L'enhorabona !

Núr ha dit...

:) ains... m'encanta perquè és molt d'aquest bloc vostre, aquest escrit! Moltes felicitats per aquests cinc anys!! M'ha fet gràcia llegir que quan vau començar en aquell temps feia com mitja vergonya dir que tenies un blog, perquè avui tot just he llegit aquest article de la Carme. hehehe

Tinc ganes de llegir què diran tots els altres! :D

- assumpta - ha dit...

Moltíssimes Felicitats i per molts anys més!!!

Cinc anys, només de pensar-ho... ufff!
La quantitat d'emocions, sentiments i vivències que heu transmet en cadascuna de les imatges i paraules, és impressionant.

Un preciós regal aquest que ens heu fet a tots plegat i en el qual la meva sorpresa al veure-m'hi reflectida. Gràcieees.

Encara que no em puc passejar tot el que voldria per les vostres cases, és un tresor saber que hi ha gent com vosaltres sempre darrera cada bloc.

Un peto molt gran!!!
:)))

Cris ha dit...

Tard, però arribo, per que no sé on coi havia posat el link de seguiment, que encara no domino això dels blocs noi.... i jo vinga llegir que comentaves, però com no tenia posat actualitzacions dels espais que visito, ara ho he arreglat amb un índex millor i ja hi ets, i tant que si, així que demano disculpesnovament, per que he estat repasant i m'havia perdut massa cosa bona.... Felicitacions, 5 anys són un munt per seguir al peu del canó, tens un munt d'amics que així ho avalen, només per això ja val la pena.... Tan de bo en siguin molts més, la meva més sincera felicitació, de tot cor, i una forta abraçada :)

SM ha dit...

Cinc anys és tota una fita. Moltes felicitats!! I aquest post és una manera molt maca de celebrar-ho. Que no s'aturi aquest blog tan fantàstic!