Relats Conjunts II

Porta dos dies sense fumar, està neguitosa, fins i tot histèrica. Des de l’habitació de l’ordinador la veig ajaguda al sofà al costat del radiador d’oli. Està distreta, concentrada i mira el televisor mossegant-se les ungles i estirant-se les pells. Al braç hi duu un pegat de nicotina, el metge li ha dit que li alleugerirà el mono físic. El de coco l’ha de superar tota sola.

Jo, de moment, no puc deixar-ho. Encara no, i quan em connecto fumo. Moltes vegades els cremo gairebé sencers, d’altres no. N’aspiro el fum i el faig voleiar per damunt la pantalla i veig com s’embolica amb la bombeta blava del llum. Em relaxa i m’ajuda a pensar.

Passen les hores, el cendrer s’omple. Faig la última calada i m’aixeco. Haig d’anar al bany. Al creuar el menjador em diu:

- Em fas un petó? M’hi acosto i n’hi faig un de petit als llavis.
- Me’n fas un de profund? Somric i hi torno.

Ara sento la humitat de la seva llengua corrent pels meus de llavis i juguem. Noto com em busca, amb desig, amb delit, amb avidesa... amb massa avidesa.
És massa tard quan me n’adono. Amb el primer petó ha descobert una altra manera d’aconseguir el què vol. I ara ja no em deixa anar.

Estic perdut. Se m’està fumant.

Una altra aportació als Relats Conjunts.