dissabte, 19 de setembre del 2009

Relats Conjunts II


Porta dos dies sense fumar, està neguitosa, fins i tot histèrica. Des de l’habitació de l’ordinador la veig ajaguda al sofà al costat del radiador d’oli. Està distreta, concentrada i mira el televisor mossegant-se les ungles i estirant-se les pells. Al braç hi duu un pegat de nicotina, el metge li ha dit que li alleugerirà el mono físic. El de coco l’ha de superar tota sola.

Jo, de moment, no puc deixar-ho. Encara no, i quan em connecto fumo. Moltes vegades els cremo gairebé sencers, d’altres no. N’aspiro el fum i el faig voleiar per damunt la pantalla i veig com s’embolica amb la bombeta blava del llum. Em relaxa i m’ajuda a pensar.

Passen les hores, el cendrer s’omple. Faig la última calada i m’aixeco. Haig d’anar al bany. Al creuar el menjador em diu:

- Em fas un petó? M’hi acosto i n’hi faig un de petit als llavis.
- Me’n fas un de profund? Somric i hi torno.

Ara sento la humitat de la seva llengua corrent pels meus de llavis i juguem. Noto com em busca, amb desig, amb delit, amb avidesa... amb massa avidesa.
És massa tard quan me n’adono. Amb el primer petó ha descobert una altra manera d’aconseguir el què vol. I ara ja no em deixa anar.

Estic perdut. Se m’està fumant.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

16 comentaris:

Rita ha dit...

Jordi... deliciós!

òscar ha dit...

l'objecte del desig pot aconseguir-se provocant desig. rodó, com el cercle de fum que ara mateix creua la pantalla del meu ordinador.

Sergi ha dit...

Ostres, un altre gran relat! Sorprenent aquest final, i sorprenent els efectes que pot fer el tabac.

Mireia ha dit...

Molt ben trobat !

Carme Rosanas ha dit...

Crec que està doblement perdut!

zel ha dit...

Oti, com l'entenc...a ella...jo penso que faria el mateix...perquè sóc, més o menys, com ell...

Sergi ha dit...

No t'ho creuràs. Fa un moment estava rentant els plats, i com que deu ser que no tinc altra cosa a pensar, m'ha vingut al cap aquest relat, sense cap motiu, o almenys no el recordo. I he pensat que em sembla que em sona molt, que és com si ja te l'hagués llegit fa molt temps. És possible això? Potser he tingut un deja vu d'aquells, però no sé, la idea és molt bona, però pot ser que la tinguis repe??

Anònim ha dit...

osti, que original!! felicitats, m'ha encantat!

Assumpta ha dit...

Ostres, què fort!! Imaginació al poder!!

Marta Cebrián ha dit...

Hola Xexu, podria ser, no ho recordo. El que descriu en Jordi ens va passar realment i és un fet que sempre torna quan analitzem si ens va costar o no deixar de fumar. T'asseguro que en aquell moment si arribo a ser caníbal me'l menjo.

Pd40 ha dit...

Molt bo, i més si té aquesta part 'verídica'. Quina història més maca!!

Elfreelang ha dit...

Boníssim! el "mono" el que pot arribar a fer!....molt original: fumar-se algú...encara que ben mirat podria ser el remei pels qui no troben parella...

Giant Power ha dit...

Addictiu! enhorabona!

Anònim ha dit...

Acabarà com una Mantis Religiosa???

manuscrits ha dit...

Boníssim!

Nymnia ha dit...

Doncs a mi ja m'agradaria que, segons qui, em fumés d'aquesta manera, jejeje! Un relat molt molt bo. m'ha agradat molt!