dimecres, 2 de setembre del 2009

Llamp


Ploure el que es diu ploure, no massa. Quatre gotes mal contades. Però quan vaig sentir el primer tro, vaig desplegar les potes, aixecar el coll i muntar-hi la càmera.

La resta va ser qüestió de temps i sort.

7 comentaris:

Assumpta ha dit...

Aquí va fer DOS TRONS... dos. Macos, forts, esperançadors... Vaig esperar a sentir el enyorat soroll de la pluja, però res. Snifff

Et felicito per la foto del llamp!! Fa temps ho vaig intentar però em va ser absolutament impossible, se m'escapaven!! :-))

Carme Rosanas ha dit...

Preciosa...

aquí no va fer ni trons, ni gotes...

òscar ha dit...

al temps i la sort els sol acompanyar tot sovint el talent. fotos com aquesta no surten sols a còpia de rellotge i deeses fortunes.

neus ha dit...

i de paciència, tenir ull i saber estar ;)

em fas tanta enveja cada vegada que penges llamps!! a la Garrotxa no hi ha manera de caçar-los! (bé, només parlo per mi, è? que em falta la paciència i el saber estar i l'ull!)

Anònim ha dit...

Em sembla que encara tardaràs a sentir-ne el so... Però tranquil, que em sembla que al febrer ja la tindràs avorrida... A mi m'agrada caminar mentres plou, sense paraigües i l'olor que deixa a terra mullada.

Sergi ha dit...

Ja veig que estels fugaços encara no, però ets més ràpid que el llamp! Bona foto, i bon pols.

Eva ha dit...

Que ben trobada!!!
Salut!!