dimecres, 2 de setembre de 2009


Per un forat de la coberta entra un raig de sol que a terra és quadrat, just al mig una fulla seca de plataner s’il·lumina envoltada de pols.

Sis minuts, avui no volia que m’ho diguessin. Perd la gràcia. Més endavant algú que ha punxat fa aturar els cotxes. Segur que ara en seran més. Fote’t

Te n’has adonat que els arbres de ferro no fan ombra. Bé, no és exacte del tot però la que fan no serveix de res.

A l’ombra hi ha dits de dos colors, com el llom.

Mentre m’espero, pel voral rodola un full de paper de diari que segurament explicava una notícia moooolt interessant. Rebregada s’aixeca i cau i torna a envolar-se. Veus com no tenen tant pes les notícies.

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Bé... l'únic que puc dir és que la meva mare sempre diu que el llom de dos colors és molt més tendre i si ho diu la meva mare és cert :-))

No ho entenc massa, però m'agrada!!

Carme ha dit...

A mi també m'agrada, com sempre.

òscar ha dit...

les notícies s'engreixen i aprimen a una velocitat gegant. la mateixa que s'està començant a endur, aquests dos darrers dies, al sol que fins ara ens ha fet companyia. molta companyia.

kweilan ha dit...

Un text que es presta a diverses interpretacions i que està carregat d'imatges precioses com la foto.

elur ha dit...

quin foto Jordi... qui-na-fo-to!!!!

Joana ha dit...

Cert, els arbres metàl·lics no fan ombra.

Anna Tarambana ha dit...

La foto i el text, genials! Com sempre.

XeXu ha dit...

Ja m'estranyava a mi que anava seguint els posts i ho anava entenent tot... o això em penso...