Per un forat de la coberta entra un raig de sol que a terra és quadrat, just al mig una fulla seca de plataner s’il·lumina envoltada de pols.
Sis minuts, avui no volia que m’ho diguessin. Perd la gràcia. Més endavant algú que ha punxat fa aturar els cotxes. Segur que ara en seran més. Fote’t
Te n’has adonat que els arbres de ferro no fan ombra. Bé, no és exacte del tot però la que fan no serveix de res.
A l’ombra hi ha dits de dos colors, com el llom.
Mentre m’espero, pel voral rodola un full de paper de diari que segurament explicava una notícia moooolt interessant. Rebregada s’aixeca i cau i torna a envolar-se. Veus com no tenen tant pes les notícies.
8 comentaris:
Bé... l'únic que puc dir és que la meva mare sempre diu que el llom de dos colors és molt més tendre i si ho diu la meva mare és cert :-))
No ho entenc massa, però m'agrada!!
A mi també m'agrada, com sempre.
les notícies s'engreixen i aprimen a una velocitat gegant. la mateixa que s'està començant a endur, aquests dos darrers dies, al sol que fins ara ens ha fet companyia. molta companyia.
Un text que es presta a diverses interpretacions i que està carregat d'imatges precioses com la foto.
quin foto Jordi... qui-na-fo-to!!!!
Cert, els arbres metàl·lics no fan ombra.
La foto i el text, genials! Com sempre.
Ja m'estranyava a mi que anava seguint els posts i ho anava entenent tot... o això em penso...
Publica un comentari a l'entrada