dimecres, 19 d’agost del 2009

121è Joc literari


De peus? I un be negre! És com aquell que saltant al buit des del vint-i-setè pis de la torre Agbar pretén posar-se bé i fer un saltiró des dels últims trenta centímetres per cauré flexionant les cames i rodolant per no fer-se mal.

I malgrat ser els suggeridors del parkour tot té un límit i és convenient no passar-se. Qui m’ho havia de dir quan aquella criatura va cridar ensenyant-me aquell tros de pernil dolç (sempre m’ha perdut el pernil dolç) i la última cosa que vaig sentir abans de ser llençat a l’espadat va ser:

Què t’hi va que sempre cauen de peus?

Una proposta de tens un racó dalt del món.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la participació

Assumpta ha dit...

Sembla que ha caigut una mica espatxurrat, eh?

Com va la ma?

Carme Rosanas ha dit...

I aquesta era la seva setena vida? Ja?

Josep M. Sansalvador ha dit...

El pernil dolç és una perdició, sí senyor.

Cris (V/N) ha dit...

És veritat que els hi encanta el pernil dolç, són uns golafres!! ains....